dijous, 13 de juny del 2024

Matí dibuixat a Cala Canyet

Devia tenir divuit anys quan, una excursió de dijous gras, amb les amigues, em va portar a descobrir aquest indret, que pertany a Santa Cristina d'Aro, poble d'interior que té una gran extensió de terreny que arriba fins al mar.
Els anys volen, i el que més recordava era una sirena que sembla que vigili el mar i un caminet empedrat de còdols, sovint trencat per les onades i amb pontets que uneixen illes arrebossades d'estrelles de mar, de pops i de dibuixos marins.
Avui, la Lourdes m'ha dit que aquest mateix lloc també l'ha portat a recordar temps passats.
Aquest matí algunes sketchers, després de dibuixar no s'han pogut resistir a fer un bany, l'aigua seduïa, això és el que té les trobades d'sketchers, donen per molt i ens ho passem bé. Fem teràpia, sigui de meditació o de xerradetes, i avui també s'han percebut altres sensacions, de nostàlgia o de sorpresa, en descobrir llocs nous, molt a prop de casa nostra, i poder-los dibuixar i tenir-los per sempre més guardats i immortalitzats a la llibreta.


Crònica: Toni Xifre 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada