dijous, 23 de febrer del 2017

dimarts, 14 de febrer del 2017

La cimentera de Can Benet

David Serrat,  el 1976, escrivia: Les petites fàbriques de ciment han tingut seriosos problemes per a subsistir. De primera matèria, calcària, no en falta; però la competència del ciment "portland" i l'encariment que comporta el transport des de lluny han representat un cop mortal per a quasi totes. L'única pedrera que encara es utilitzada per a produir ciment és la de Coll d'Art de la fàbrica d'en Benet.

Can Benet, com es coneixia popularment, fabricà ciment fins la meitat de la primera dècada del segle XXI. Sembla que era competitiu i de bona qualitat. La darrera persona que va gestionar-ho si guanyà la vida. La majoria d'edificis estan dempeus i expliquen els diversos usos del procés de fabricació. El conjunt és una arqueologia industrial molt interessant.


Tot resta, encara, empolsinat de ciment, sembla en plena feina, com un delicat embolcall pel record de la gent que hi treballava. Una feina d'una duresa difícil d'imaginar, uns autèntics herois que per esgarrapar quatre quartos van deixar-hi la salut.



dissabte, 11 de febrer del 2017

Trobada de color groc del mes de febrer



Aquest divendres la Juma va inaugurar al Centre Cívic Ter, la seva expressiva i acolorida pintura que transmet un univers de sensacions a través del traç i la pinzellada.

Ens hi vam trobar uns quants sketchers i com som uns addictes al dibuix, en un moment vàrem decidir improvisar una trobada informal per l'endemà el mati, però com que el temps no "pintava" gairebé, vam optar per pintar nosaltres "un bon temps" i quedar a una hora prudencial, a dintre el bar del parc de les casernes de Girona, fen un cafetó.



Uauhh quins grocs, en Pere i la Rosetta dibuixant entre mimoses.
 


La Núria,en Jordi, l'Amadeu i en Pep comencen dibuixant des de la calidesa de l'ambient del bar.
La Toni comença també a dintre, dibuixant a la Rosetta i en Pere

La Montse i la Juma es posen còmodament prop del llac, diuen que els tímids rajos del sol, que surten de tant en tant, han fet que hi estiguessin prou bé.




La Marta fora, però a prop de dintre, posa color al dia. I fa de model dels que estan a dintre.
En Quel, com diu l'Amadeu està perdut, no sap a on ficar-se, al final ha trobat el seu lloc, i molt ben acompanyat d'en Jan de 5 anys que li ha costat animar-se a dibuixar, però en Quel se l'ha sabut guanyar.




I l'Àngels aquest cop, s'ha decantat per dibuixar bruixes a Centelles al Skechcrawl.

I aqui el resultat d'aquest mati, com sempre, un plaer.


 

Una tarda amb el batlle de Lloret

Aquest dijous a la tarda, vàrem tenir recepció amb en Jaume Dulsat, a l'Ajuntament de Lloret de Mar.

 Un Alcalde jove i amb moltes ganes de promoure l'art, ha estat una profitosa i estupenda trobada, i.... la Rosa i la Montse les dues lloretenques d'adopció, varen fer ús de l'amabilitat d'en Jaume, per demanar, més, i més dibuixades, i entre xerrada i xerrada fins i tot ens va oferir el balcó del seu despatx, per donar forma a un gran esdeveniment que es fa en el poble i que és gairebé impossible de dibuixar des del carrer, per la quantitat de gent que si convoca.
 
 
La Montse va insistir a poder fer una "kedada" el juliol per la festa de Sta. Cristina, entranyable commemoració per recordar el passat mariner de la vila i el seu origen pescador, la Processó de les Barques és una de les més destacades i recorre, amb la imatge de la santa, el trajecte entre les platges de Lloret i Santa Cristina en un itinerari marítim, i sobretot, no marxar sense provar l'excel·lent estofat que hi fan.

 Per cert abans d'anar a l'Ajuntament també vàrem poder accedir al terrat de la rectoria, que molt amablement el mossèn ens va deixar visitar, també es va oferir a deixar-nos tornar-hi, per poder dibuixar des de dalt l'original Església de Sant Romà de Lloret de Mar, iniciada en època del ple gòtic català, que juntament amb el cementiri municipal, conforma un magnífic conjunt modernista.


Aquí ens podeu veurà als que vam anar a dibuixar les Nadales, tots ben cofois amb el detall que ens varen obsequiar. A la foto no hi ha en Pep Serola, que no va poder venir, però que el vàrem trobar a faltar. I aqui hi ha en Pep, avui, a la trobada informal a Girona,  ja li hem pogut donar el detall.
 

També va sortir la idea de dibuixar els diferents actes populars i poder editar un llibret de Festes de Lloret, bé, segur que alguna cosa o altre sortirà ...... si més no, la seguretat que aquest any tornàrem a Lloret a dibuixar.

Moltes gràcies, Jaume, per la meravellosa rebuda i per l'admirable disposició.