Avui hem anat a un indret atípic per molts motius. En primer lloc, perquè el llogaret de Vidrà va pertànyer al Ripollès fins al 1989. Curiosament, però, va deixar de formar-ne part passant a la demarcació comarcal d’Osona, província de Barcelona. Així i tot, no va perdre la seva naturalesa gironina. Coses de les fronteres i les guerres de demarcacions provincials i autonòmiques. El cas és que aquesta circumstància ens ha permès gaudir de la trobada en aquestes terres i a més, de l’assistència de dibuixants de contrades properes, com els companys de “Dibuixem Manlleu” o altres de “USK Osona”.
Un altre tret curiós és que Vidrà és un poble que va tenir un passat molt lligat al comtat de Besalú, Guifré en Pilós i Sant Joan de les Abadesses. La seva església, Sant Hilari de Vidrà, va ser consagrada el 960 per instàncies de l’Emma, abadessa de Sant Joan. Sí, una dona, cosa que era i, encara ho és, quelcom poc usual. Recordem que Emma era filla de Guifré el Pilós, primer comte de la Casa Comtal de Barcelona, ja lliure de la jurisdicció franca. Així que les arrels les trobem ben enfonsades en la primerenca història de Catalunya.
A això cal afegir-li la bellesa de l’indret, i el recolliment i calidesa que sentim en els seus carrers. A més, per fi la calor ens ha fet treva, i hem pogut dibuixar sense preocupar-nos de si ens queia el sol al damunt o no. Tot i que hi hem sacrificat les ombres, s’ha agraït força poder dibuixar sense estar condicionats per la posició de l'astre rei.
Així que els dibuixos han quedat fantàstics, i sobretot, protagonitzats per l’església de Sant Hilari, tot i que algunes cases i racons també han rebut la nostra atenció. Avui, excepcionalment, també hem gaudit d’un dinar al restaurant Serrasolsas, en el que dinou de nosaltres ens hi hem aplegat per gaudir de la seva cuina casolana i catalana. I, ja que hi érem, ens hem atansat al municipi de Santa Maria de Besora per acabar el dia com ens agrada, copsant el món dibuix a dibuix.
Crónica: Àngels Prat
