Us explicaré una història a la qual m'ha portat la meva curiositat i el meu delit per buscar llocs fora del comú. Un dia, em vaig endinsar al camí que porta fins a Nylstar, a Blanes, i vaig trobar unes cases molt boniques i totalment deshabitades que van despertar el meu desig de dibuixar. Eren les restes de l'antiga colònia tèxtil SAFA.
Ja a les oficines vaig preguntar si podíem anar a dibuixar-les. Em van respondre que els terrenys on es troben les cases són d'una empresa anomenada ACIN amb seu a Arbúcies i que era allà on havia de demanar l'autorització. Un cop realitzada la trucada, la persona que em va atendre em va dir que no hi havia cap problema. Vàrem fixar el dia per a l'esdeveniment, amb tan mala fortuna que aquell dia tots els mòbils van sonar per l'alarma de forts vents.
Quan finalment hem pogut accedir a l'indret, avui, tres setmanes després, amenaçava pluja i el reduït grup d'sketchers ens instal·lem llestos per dibuixar les decadents estampes de les casetes abandonades.
I a partir d'aquí, comença el final de la nostra història. Em comuniquen que a la directora de la fàbrica, que és d'origen xinès, no li consta que tinguéssim permís, i allà que anem, la Juma i jo. Ella li parla en xinès, la directiva contesta en espanyol, i ens informa que hi ha un sistema d'alarmes que connecta amb la policia i amb l'empresa propietària dels terrenys, i que no consta que tinguéssim cap autorització per estar allà dibuixant. Resumint, ens han fet fora, en fi, amablement ens diuen que per a la nostra seguretat, ja que per allà circulen camions, hem d'abandonar el recinte, com si no sabéssim el que és un camió, que a més, si circulen lents, encara els podem dibuixar.
Sortosament, hem fet la foto dels assistents abans de començar la sessió a causa de l'amenaça de pluja. I, malgrat l'expulsió, molts de nosaltres ja havíem embastat el dibuix, i això ha permès que l'acabéssim a casa i podem fer aquest recull tan reeixit.
Dia accidentat, amb pluja i desterrament, però, com sempre, amb final feliç.
Crònica: Rosa Haba
