5 de la tarda, xafogor i desídia, però com sempre diem, res no ens espanta, ni les tempestes del dimecres passat ni aquest dia que promet ser àlgid de temperatura.
Arribem a l'ermita després d'un recorregut per una carretera estreta i asfaltada, seguim per un camí de terra que potser a molts ens recorda la nostra infància (abans gairebé totes les carreteres estaven sense asfaltar, bé potser ho recordem més els que som de poble).
El lloc és bonic està envoltat d'arbres i per sort se'ns ha posat una mica núvol , avui la pau d'aquell indret es veu pertorbada només uns moments, per l'arribada de 19 sketchers (i com sempre, en tenim 2 que s'estrenen amb nosaltres l'Anna i la Cristina),
Ens escampem per dibuixar, i............... ja només sentim el Cri cri cri........
El so d'estiu ... Grills i cigales i no és fàcil veure'ls, però sí que és fàcil escoltar-los, el seu cant de forma més col·loquial es diu que fan un carrisqueig i la freqüència del cant està directament lligada amb la temperatura, a més calor, més ràpid canten.
Arriben les 7, l'hora de veure el que hem fet tots plegats i el cant dels grills i les cigales ens queda atenuat, esmorteït per la nostra xerinola, fem la foto final i ens anem assedegats cap a la civilització per hidratar-nos.
report: Toni Xifre
foto: JosepMªFarre - Rosetta-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada