En un matí inesperadament assolellat ens hem trobat a aquest poble de l’Alt Empordà, que fins l’any 1982 era Vilademat i ara és Viladamat. La fe i les ganes d’una trentena d’urban sketchers gironins ha escampat els ruixats i, tot i que molts hem sortit de casa sota la pluja, hem pogut dibuixar sense necessitat de situar-nos sota el paraigua, llevat d’alguna excepció.
Ens hem trobat davant de Can Bonany , un esplèndid edifici de primers del segle XX que evoca els grans masos vuitcentistes i al qual el propietari ens ha permès amablement accedir. Ha estat un dels motius en direcció al qual hem centrat la nostra mirada durant les dues horetes en què, arrapats al pinzell i acarats al quadern, ens allunyem del món i les seves circumstàncies. I, en bona part, també de les nostres. La resta s’ha dedicat a l’església de Sant Quirze , al palau gòtic de la Pabordia o als carrers i edificis situats al voltant de l’amplíssima plaça que s’estén davant de l’església. Emparats per la calma que predomina en aquesta població de 490 habitants -on encara hi ha una d’aquelles fleques i una d’aquelles carnisseries que a més de vendre bons productes fan funció de centre social - sense patir finalment per la pluja, ni les coses del món, hem passat un altre matí dels que reforcen el nostre vici.
Crònica: Enric Ramionet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada