La Montse més terrenal, ens diu:
"Una altra tarda d'estiu. Aquest cop teníem programat per anar al Camí del Calvari i la muntanya de la O, per poder dibuixar Girona des d'una altra perspectiva. Però la previsió del temps pronosticava pluja i tempestes, i la veritat és que amb el "meteosats" d'ara no s'equivoquen mai. Amb gran saviesa per part de l'administració de grup, s'ha fet un canvi a última hora. El nou lloc ha estat el Parc del Migdia.
Allà ens hem trobat i hem pogut dibuixar a fora, però a mitja tarda quan ha començat la tempesta ens hem hagut de refugiar-nos dins la cafeteria del parc. Allà hem continuat dibuixant fins a acabar-los tots amb molta comoditat. Avui també ens ha acompanyat en Manel Perez, un pintor, que ha volgut conèixer aquest món dels sketchers. Crec que no serà l'última vegada que ens acompanyarà. L'hi ha agradat."
I en MacJepi més fantasiós:
He de confessar que no sóc pas una persona creient ni supersticiosa. Però arribant al final de la temporada i després de les tremendes tempestes que ens han caigut a diferents trobades de les tardes d’estiu, crec fermament que la Bruixa de la Catedral de Girona (http://www.pedresdegirona.com/separata_bruixa_1.htm) ens ha fet un mal encanteri. La tenim emprenyada perquè encara no hem anat a dibuixar-la i li ha agafat molta enveja. Proposo que en senyal de desgreuge muntem una trobada aquesta tardor i que la dibuixem perquè se'ns acabin els aiguats "uskgironins" i aquesta pobre dona convertida en pedra injustament no ens faci més la punyeta com quan passava la processó del Corpus i ens lleci per sobre més trons i calamarsa.
Tot preveient la malifeta de la Bruixota, la nit abans es va decidir de canviar el Calvari per un lloc més profà com és el Parc de les Casernes. Ni tan sols això ens va salvar. A mitja trobada, va començar l’aiguat.
Però ja sabem que als sketchers, com el bon carter, no ens atura ni la pluja ni la neu ni cap entremeliat element metereològic. I és que els dotze valents sketchers que vàrem acudir (troni, nevi o llampegui) teniem un pla B.
Vàrem començar dibuixant molt a prop de pont que remata aquest modern parc que va néixer de l’enderroc de les Casernes, ara fa vint-i-un anys i que és el parc de mès èxit de tots els que té la ciutat, ja que ha sabut mantenir un deliciós equilibri entre la modernitat i la natura. Una fresqueta convidava al dibuix i a la xerradeta i vàrem poder gaudir d’un cel gris i amenaçador que feia sortir un colors entre el blau de Prússia i el recurrent neutre que tant fem servir tots. Això i la combinació entre el verds variats de la natura que ens envoltava i els colors pedra, marró canela i taronja clar del pont feien el seu efecte. Embadalits anàvem sketxant.
I tot d’una el diluvi!!
No va passar res! Estàvem preparats i molt a prop de Cafè del Migdia que, bona síntesi de la modernitat del vidre i la pedra amb els colors càlids de la fusta de marqueteria, el gresite blau marí i el verd aigua de les seves tapisseries, ens va acollir molt còmodament per rematar la jornada.
Ben entaulats i ben servits, encara que no podíem fer servir les agradables pèrgoles de l’establiment, vàrem continuar pintant i dibuixant mentre fora la pluja convertia màgicament la tarda en un lloc de somni, gairebé de conte de fades modernes i molt del segle XXI.
Ho sento, Bruixeta entremaliada, no podràs amb nosaltres. Ens tira l’energia de l’urbansketcher i podem més que tu. Som, com el gnom David, vint vegades més forts i ràpids que tu. Però, personalment et prometo que vindrem a dibuixar-te aviat i demostrarem als gironins i al món sencer la teva bellesa de pedra i l’injust que va ser el teu càstig diví.
Espero que gaudiu d’aquestes fotos que deixen constància dels assistents i dels dibuixos una mica d’estil de món fantàstic que varen sortir com la tarda de follets de bosc mullats que vàrem viure.
Text: Macjepi i Montse Mallorqui
Correctora: Àngels Prat
Correctora: Àngels Prat
Maquetació bloguera: Toni Xifre
Fotos: Toni Xifre, Rosa Haba, Macjepi..........
