Poc podien pensar els ibers, cap el segle III a c., quan varen construir aquest petit poblat, que uns quants segles després de Crist, una altra tribu, la dels sketchers, passaria allà una agradable tarda d'estiu immortalitzant la vista, els arbres i les plantes que ells veien a diari.
Està clar que tot ha canviat una mica.
Ara tenim un castell, que els hagués agradat tenir llavors.
Està clar que tot ha canviat una mica.
Ara tenim un castell, que els hagués agradat tenir llavors.
Una fantàstica vista de la Roca Grossa, que en aquella època segur que era ben “pelada" de cases. El que sí tenim en comú és un mar blau, que ja hi era, però molt més solitari, sense barques plenes de gent descobrint la bellesa de les nostres platges.
Així l'han vist en Juan, l'Alex, la Montse, la Magalí i la Rosa, vinculats a Lloret des de fa anys, i els forasters vinguts de Breda, en Pep i l'Àngels, meravellats per les vistes i la tranquilitat que s’hi respira, en contrast amb el garbuix de Lloret.
Els dibuixos són la mostra de la inspiració que evoca el lloc.
Donem doncs, les gràcies als ibers per intal.lar-se a Lloret.
cronica: Àngels Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada