Osor és un petit poble perdut entre muntanyes al nord de la comarca de la Selva.
S'arriba serpentejant un camí que acompanya la riera d'Osor, una de les més cabaloses de la serra de les Guilleries, entre frondosa vegetació amb multitud de verds diferents.
Segons anàvem arribant, buscàvem els llocs més adients per cadascú: a l'ombra d'alguna figuera, sentint la remor de l'aigua, sota d'un desmai mirant passar els ànecs. També n'hi havia que se situaven cap al pont medieval, d'una banda o de l'altra, admirant les complicades cases, algunes de més de cinc pisos, tres que donen al carrer de darrere i dos que queden subterranis, amb balconades, terrasses, teulades, totxanes … i pedres, moltes pedres. També les grosses impressionants de la riera...i com ens agrada dibuixar tanta pedra!!!
Aquesta vegada no tenia cap company a prop, però sí que vaig gaudir escoltant la mainada que jugava llançant pedres a l'aigua, xerrant de les seves coses amb aquelles converses que em transportaven a la meva infantesa, i altres estius d'èpoques passades
Després ens varem trobar tots els sketchers per mostrar els dibuixos i fer la foto final. Aquesta vegada surt també en Kramer, el gos del Rafel, la Nina, la de la Núria, ja havia marxat!!
I també algú s’hi va estrenar. Sempre contents d'incorporar cares noves, ja vinguin de Vic, Terrassa, Salamanca o de qualsevol indret, a la nostra gran família d'sketchers
(a la fotografia de grup ens vàrem treure la mascareta menys d un minut)
crònica : Juma Delgado
fotografia: Gloria Dargallo, Nuri Font, Juma Delgado, Toni Xifre
dimecres, 28 de juliol
