Magnífic dia avui que hem retornat a aquest municipi, prop de l’extrem oriental de la Selva. El sol ha lluït fent honor al nom de la vila, però això no ens ha impedit dibuixar el bonic entorn del Turó de Sant Grau i la seva església romànica, tocant a les restes de les termes romanes que han donat nom al municipi: Aquae Calidae.
Caldes esdevé una vila urbana justament amb els romans, al segle I dC, i gràcies a les seves aigües termals, és redescoberta al XIX com a vila termal per excel·lència. Nosaltres avui decidim dibuixar al rovell de l’ou, al mateix lloc on tot va començar, al costat de la glorieta de Sant Grau i el cobert de la mina d’aigua, de les quals la majoria hem gaudit capturant les seves esveltes línies entre el quadrant del nostre quadern.
Com frisem quan dibuixem! Per això, ens fa especial il·lusió quan veiem sang nova entre nosaltres a qui podem transmetre la nostra passió. Avui ens ha acompanyat la Gaia, que per un petit accident no podia anar a escola i ha acompanyat a l’àvia. I com calia esperar, dit i fet, amb sis anys, tota una artista!
Com sempre, érem una bona colla, feliços i satisfets del temps aprofitat entre pinzells i llibretes. I sempre que ens hi cridin, allà anirem, a pintar el món dibuix a dibuix, i deixar-nos la pell per un bocinet de vida congelat entre les cobertes dels nostres quaderns.
Crònica: Àngels Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada