Pintors de Lloret per la Fando.

Cada estiu a la Biblioteca Municipal de LLoret de Mar, a la Sala d'Exposicions Casa de la Cultura, s'organitza una exposició col.lectiva de Pintors de Lloret. Enguany hi ha una representació dels @gironaurbansketchers.

 

 

En una vitrina hi ha llibretes de Rosa Haba amb dibuixos fets a les sortides dels @uskgirona. Dibuixos i un quadre de Juan Velasco. Dibuixos de Magalí Colomer que s'ha afegit aquest estiu a les sortides. Dibuixos de Montse Fando de la Festa Major de l'estiu passat de Lloret de Mar. La exposició es pot visitar fins la primera setmana d'Agost.

 

 

El dia de la inauguració ens vàrem trobar i ens vàrem animar a fer algunes trobades durant l'estiu per escalfar ma. El passat dijous 26 vam trobar-nos a Can Saragossa i vam dibuixar per primer cop. Va ser desprès de la trobada de Girona que els valents vau fer sota la gran tormenta. Val a dir que ha estat una segona convocatòria doncs la primera la vam anul.lar per quatre gotes que van caure a Lloret !! Digueu-nos valents.

 

En aquesta trobada tan singular van venir a dibuixar Eva Ramos, una gran pintora muralista, i la seva filla que s'estan introduïnt en la secta de l' sketching. Rosa i Juan ens van deleitar amb molt d'entussiasme de la seva expariència del simposium d'urbansketching d' Oporto i vam apendre i veure moltes coses interessantíssimes.
Us adjuntem unes fotos del petit comite de @gironaurbansketchers que ens vam trobar i tambè de la expo de LLoret. Com podreu veure ajegudes a la gespa les dones dibuixantes com un quadre impressionista i, al fons, el nostre Juan dibuixant sense immutar-se que feiem la foto.

Es que això de dibuixar abdueix!!

Escales o Voltes i molta, molta aigua!

El passat dimarts 24, hem tingut una quedada un xic especial, accidentada i passada per aigua.

En primer lloc es va canviar el dia, ja que el dimecres que tocava era festa a Girona i Salt. I en segon lloc ens havíem de trobar a les escales de la catedral, i a causa de la forta tempesta de pluja i pedra d'una estona abans, es va decidir aixoplugar-nos sota les voltes de La Rambla.

De mica en mica va anar arribant la gent sota una mena de galerna que posava els pèls de punta i al final vàrem ser nou. La Rosa de Lloret va ser la primera, en Ton de Palafrugell, l'Àngels de Breda, La Juma d'Adri, la Carme de Fornells, la M.Antònia, La Montse I la Toni de Girona, fins i tot va venir per primer cop l'Assumpta de Manlleu, que no surt a la foto perquè va venir amb el seu fill i varen fer una volteta per Girona.



Ben aposentats sota les voltes de la Rambla i amb un refresc per "montera" vàrem enfrontar la tempesta més gran que ha tingut la ciutat en els darrers mesos. Ja heu vist les notícies que hi havia en Sergí, un marrec, en caiac pels carrers de Salt per què us feu idea.

La cosa va ser seria, però res ens va impedir de fer el que volíem que era dibuixar, I encara que no us ho cregueu, vàrem estar estupendament, assegudes còmodament en una terrasseta i sense passar ni calor ni fred, com turistes a la rambla.



Al final de la quedada vàrem fer fins i tot una reunió per programar els pròxims esdeveniments de l'agost i setembre, entre ells fer un "otropo", on els dibuixants que han anat a Porto ens puguin explicar les seves experiències i viure una miqueta aquell esperit que van viure aquells dies tan especials. Ja anirem informant, de moment gaudiu de les escasses imatges que es varen poder fer aquella tarda de pedra, llamps i trons.

report: M.Antonia Barros
Retoc humorístic: Macjepi
fotografia: Carme

 

El racó Dibuixat

Avui en Carles Pla, al Racó dibuixat

La Devesa de Girona, pulmó verd de la ciutat, un clàssic de les tardes d'estiu,

La Devesa: ombrívola, fresqueta i platanera.

Aquest passat dimecres 18 de juliol, oblidant la fatalitat històrica de la data i amb plena canícula del mes de juliol, aproximadament una vintena d'sketchers ens vàrem reunir al Parc Urbà més gran de Catalunya que és la Devesa de Girona.


Havíem quedat a les 17 hores a la Porta Sud del Jardins Francesos al costal de l'Espai Cívic La Rosaleda però la cosa es va retardar una miqueta perquè unes agosarades lloretenques, la veterana Montse Fando i la Magali, que s'estrenava com a sketcher, es van perdre per les 40 ha. que consta aquest espai tan singular.
No importava massa, ja que la fresqueta que deixaven anar els 2.500 plàtans, tan alts, que porten sent el pulmó de la ciutat des de fa més de 150 anys, era molt agradable i invitava a la relaxació, la tranquil·litat i la conversa. 

 

 

I és que, companys de llapis, la sufocant tarda va convertir-se per la màgia del lloc en un desitjable "escenari grandiós" per dibuixar, tal com deia l'escriptor Narcís-Jordi Aragó en la seva obra "La Devesa, paradís perdut".
Un cop ja reunits ens vàrem dispersar pels inquietants i ombrívols senders de plàtans, triant cadascú el racó que més li va fascinar.
També vàrem tenir l'alegria de comptar amb la presència d'en Pere Camarniu que, s'ha deixat veure poc darrerament en les sketxades.
Això va compensar les absències d'uns quants estimats incondicionals que estaven a Oporto al Simposi Mundial USK, cosa que despertava l'enveja de tots els que hem quedat sense poder-hi anar.

Però tornem al dibuix que és el que ens uneix i que vam fer tots al raconet que vam preferir gaudint com ja he dit de les ombres i les arbredes del lloc. Fins i tot algú es va decidir per la torreta de fora que no és ni més ni menys que uns lavabos públics en un edifici que recorda un petit pavelló d'un chateaux francès, coses de la moda arquitectònica de l'època de construcció.

La varietat temàtica la podeu comprovar amb els dibuixos que varen sortir d'aquella tranquil·la vesprada. Passades les 7 de la tarda, ens vàrem retrobar tots al costat de les palmeres del costat de l'entrada per admirar el que cadascú havia fet (que sempre ens agraden més els que han fet els altres, som així i és inevitable) i fer la foto finish habitual.

 

Alguns encara vàrem allargar una estoneta la jornada al Bar de la Rosaleda per hidratar-nos i petar una xerradeta. La veritat és que feia mandra marxar d'aquell indret majestuós, inquietant i ple d'ombres que ens podria explicar 1000 històries de gironins que han passejat, estimat i gaudit durant moltes generacions.

report: Macjepi

fotografia: Pep, Carme, Rossy





El Racó Dibuixat

El Racó dibuixat de la Meritxell Marcillas

Besalu per visitar

dimecres, 11 de juliol
Hem tornat a gaudir d'una nova trobada de sketchers, aquesta tarda a Besalú, un magnífic poble medieval que sempre recomano als meus convidats de fora, amb el seu impressionant pont fortificat, que travessa el riu Fluvià, el Monestir, les places, la jueria...

Avui érem una bona colla, i a més a més... Hem tingut noves incorporacions, dels Pirineus, de Girona, ...de Castelló d'Empúries, de Lloret...


Encara que la tarda amenaçava pluja, ens ha deixat dibuixar fins al final. Hem pogut observar, els dos lleons a la façana de l'església del Monestir benedictí de Sant Pere, que sempre m'han produït curiositat, representen el poder i la protecció de l'església enfront del mal, de fet Besalú era meca de diverses peregrinacions per les relíquies de Sant Felicians, Sant Prim i de la Vera Creu!! Sempre aprenem!!!

 Ens hem hidratat mentre dibuixàvem amenitzats per un grup de joves que cantaven i ballaven i realment ho feien molt i molt bé, tant que quasi deixem els pinzells i amb la Montse, ens posem a ballar!!

 Com diu la Rosseta, haurem de tornar!!...

 

....i ara a preparar maleta i motxilla per la trobada a Porto... Fins a la propera crònica!!!

report: Juma Delgado
fotografia: Josep Mª- Rossy, Juma