Avui no hem pogut omplir de sketchers tots els carrerons empedrats del nucli antic, plens de cases i arcs de pedra. Hem sigut poquets els que hem gaudit, viatjant en el temps (més de mil anys enrere), d'una de les viles medievals més boniques i més ben conservades del Baix Empordà.
Potser perquè avui és Sant Narcís i són les fires de Girona, o potser perquè a Pals ja hi hem vingut més d’una vegada —que de segur s'ho val, tal com diu Josep Pla a El meu país: "Pals no mereix una visita, sinó cent visites, perquè la seva situació ofereix la possibilitat de veure un dels paisatges més bells i inoblidables del país".
I nosaltres, completament captivats, afegim que també es mereix no una, sinó cent pintades i dibuixades de cada racó: de la pedra nummulítica, els arcs gòtics, les ombres dels carrerons i la panoràmica del Montgrí i les illes Medes des del Pedró.
Crónica: Toni Xifre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada