Ha estat un dia diferent. El temps no ens ha permès gaudir de la companyia de tots al final de la jornada, tal com fem sempre, perquè la meitat de nosaltres hem escampat la boira fugint de l’aigua que queia amb amenaça de diluvi imminent. Finalment, molta llet i poc formatge, i hem pogut fer la foto final amb els pocs que hem resistit fins al final. Però potser haurem de repetir la trobada en un dia més solejat, perquè l’indret s’ho val.
Palau de Santa Eulàlia és un poble de poc més d’una centena de vilatans, unió de dos nuclis poblacionals: Palau Sardiaca, capital històrica, i Santa Eulàlia de Palau, actual centre administratiu. Ens hem repartit entre els dos nuclis i hem dibuixat, sota els núvols grisos, els racons i les esglésies d’aquest bonic poble alt-empordanès. Moltes de les cases mantenen la fisonomia medieval tan característica d’aquests llogarets i, malgrat el dia, ens ho hem passat d’allò més bé gaudint del silenci, la tranquil·litat i el repòs dels seus carrers.
Així, entre la pluja i els pinzells, ens ha passat el matí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada