Avui ens hem trobat una quarantena d'sketchers a Esclanyà, un petit nucli urbà amb església i castell i sense ajuntament, a cavall de Begur i Palafrugell, que avui depèn de Begur. Repartits per diferents racons, amb bon temps i mosques emprenyadores, cadascú ha anat fent els seus dibuixos.
Una quarantena aviat és dit, no gaire anys enrere, quan encara jo sortia a alguna foto, els dies que n'érem quinze era tot un èxit; veig que al grup de whatsapp en som cent cinquanta i continuem amb bona arrancada. D'aquesta quantitat, de la soca mare dels Girona Urbansketchers, en surten altres grups locals, com els de la Mar d'Amunt, els del Baix Empordà, els que pinten pels cafès, etc.
Això és bonic, podem sortir més sovint d'una forma organitzada i augmentem el ventall de possibilitats i especialitzacions.
He dit més amunt: "sketcher", "whatsapp", potser havia d'haver dit dibuixant d'esbós, de croquis o quina és l'aplicació... no ho sé. El que no voldria de cap manera és trepitjar l'ull de poll d'alguns filòlegs si utilitzo l'expressió que fem servir els gironins.
crònica :Joan Corominas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada