Quan Gabi Campanario, el 2007, va gestar la idea del moviment sketcher, probablement no sabia que seria quelcom que s'estendria arreu del món, però el nucli en el qual va basar el naixement de la comunitat artística en línia tenia alguns components que l'han fet imparable: no calia ser un dibuixant expert, partia més de l'observació de l'entorn que de les destreses de l'artista, tampoc calia un equip material sofisticat i a més, la plataforma de difusió eren les xarxes socials.
El conjunt de totes aquestes qualitats ha aconseguit que l'acollida de la iniciativa hagi estat sorprenent i, actualment, la presència dels sketchers és un fet en 70 països i 450 ciutats, amb més de 1200 grups. Mai un moviment artístic havia acollit tanta gent, ni havia estat tan internacional com l'sketching. Podríem dir que l'art ha escapat de l'encotillament de galeries, museus i marxants i ha sortit al carrer, perquè l'sketching és, també i, sobretot, una manifestació artística.
El que ens anima al sketchers és compartir el dibuix i capturar l'essència del que passa el nostre voltant, i des del 2013, quan aquest moviment va arribar a Barcelona, i poc després a Girona, justament aquesta ha estat la tasca d'USk Girona: dibuixar el món gironí dibuix a dibuix i fer-ho facilitant als nostres membres un espai de trobada on compartir, gaudir, i mostrar les nostres tècniques i habilitats per augmentar les nostres capacitats artístiques. No tenim voluntat didàctica, ni ànim de lucre, i per això cada vegada hi ha més artistes que s'uneixen al moviment.
Avui, el grup de gestió d'USk Girona, ha compartit de nou l'afició que ens uneix i, convidats per l'Àrea Professional de Turisme de Lloret de Mar, hem participat en una demostració del que fem, i ho hem fet en l'incomparable marc dels Jardins de Santa Clotilde.
Es tractava d'una experiència corporativa empresarial on els participants han pogut gaudir de la catàrtica experiència del dibuix in situ, i han comprovat que no calia saber dibuixar, ni un sofisticat equipament artístic per sentir la commoció que produeix l'art, és a dir, l'expressió genuïna del nostre ésser en el llenguatge plàstic, a mig camí entre el gaudi i la teràpia. I segur que molts d'ells han descobert un nou món i, fins i tot s'animaran a dibuixar pel carrer, sense vergonya, sense cursets, sense normes, gairebé sense estris, amb una llibreta i un bolígraf en tindran prou. I és que així som els sketchers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada