3a Trobada a Sant Llorenç, dibuixant amb l’escalf d’un poble

I ja són tres les trobades que hem fet en aquest  meravellós poble de l’Alt Empordà. Avui hem suat de valent, perquè la calor era implacable. Però per sobre de tot,  notàvem l’escalf de la gent de Sant Llorenç, que sempre ens rep amb un somriure quan ens veu concentrats mentre dibuixem les seves cases i carrers. Aquest any, a més, el president de la Societat la Fraternitat, en Joan Martínez,  ens ha rebut també com a regidor de cultura del poble. Enhorabona Joan! I també hem tingut noves incorporacions: l’Ester Amat, des de Sabadell, en Joan Juventench, en José Morales i la Concepció Robert, la Laia Segura i la Maria Teresa Turigas. Esperem tornar-los a veure en properes trobades!

La rebuda ha estat magnífica, amb un obsequi valorat en gairebé 20 euros, una llibreta i dos retoladors, gentilesa de Mink Blau, empresa distribuïdora de les marques Moleskine i Tombow. Gràcies Iratxe pel regal, els nostres dibuixos lluiran preciosos en aquestes estupendes llibretes!
  

No hem complert gaire els horaris, perquè bona part dels dibuixants se’ns havia perdut pel camí entre Figueres i Sant Llorenç, però mica en mica han anat arribant tots i els hem anat fent el lliurament de l’obsequi i la xapa del dia, amb un magnífic dibuix que l’any passat va fer l’Anastasia. 

N’hem comptat gairebé 35 dibuixants, que amb els acompanyants arribàvem a la quarantena. També hem repartit alguns calendaris dels que es van fer amb els dibuixos de l’any passat per gentilesa de la “Societat la Fraternitat”, el nostre amfitrió. I a ell li devem també l’esmorzar de pa amb tomàquet i embotit de la zona, que no ha faltat mai cap any des de què venim a dibuixar aquí.

I com que a la tercera va la vençuda, aquest any sí que hem pogut gaudir de les vistes interiors de la torre del Castell de Sant Llorenç. En Toni, de la Societat, i en Joan, ens han acompanyat molt amablement a aquells que a les 12 ho volíem anar a dibuixar. Els amos de la casa han estat amabilíssims i els agraïm profundament la seva rebuda. Podeu veure els dibuixos tan magnífics que han sortit.

  

Però no només de castell viu l’home, i entre tots hem capturat nombroses vistes del poble, però la font potser ha estat la que ha tingut més èxit, serà perquè sentir-nos a prop de l’aigua feia passar millor l’estona sota el sol i la calor del dia.
Per tots els racons, en preferència els més ombrívols, s’hi podien trobar dibuixants i sketchers de tota mena. Sant Llorenç és un poble que deleix per ser dibuixat, i mai no ens cansarem de venir-hi, perquè sempre hi descobrim quelcom de nou amb què omplir les nostres llibretes. És bonic com pocs, i mereix ser posat negre sobre blanc tant com faci falta. Però què seria d’un poble sense la seva gent? I aquest és el valor més important que podem trobar cada vegada que tornem per aquestes contrades: ens sentim com a casa, què voleu que us digui, i per això ens hi agrada tornar.

 
 

 

Avui no hem organitzat dinar, i molts hem tornat a casa un cop feta la fotografia de grup a les dues de la tarda o hem dinat pels restaurants de la zona. Alguns, més trempats, no els hi ha costat gens continuar dibuixant a la tarda, com en Jaume Garriga, de Sant Celoni i la seva dona, la Ma José. La Teresa Ortega, la Montse Sanchiz, La Juma, La Tura i la Sinforiana, també han seguit dibuixant ben dinat, però ho han fet remullant la panxeta a la Muga, segons hem vist en els seus dibuixos. L’Anastasia també ha remullat la panxeta a la Muga, i mai millor dit!

Sigui com sigui, amb fotògraf de luxe, com és el Josep Ma Ferrer, hem quedat immortalitzats amb una gran cara de felicitat que indica que som feliços quan pugem aquí, al nord de Girona, per dibuixar el bonic indret de Sant Llorenç. 

  

I hi tornarem, és clar que sí, a fer la 4a trobada d’USK Girona,  que serà al 2020! Fins llavors, us hi esperem a tots!

report: Àngels Prat

fotografia: Josep Mª - Jose Luis - Juma