El mati, era lleig, fresquet i a punt de ploure (bé, segons com es miri, era un matí genial, després d'un estiu tan calorós i sense pluges ....com diu la dita mai plou a gust de tothom).
A 2/4 de 10, ven puntuals, estàvem a l'embalat menjant una boníssima coca amb xocolata i com sempre amb moltes ganes de dibuixar i veure el que dibuixarien.
Rapidament després d'esmorzar i de fer la foto d'arribada, vàrem anar directes cap al castell, i el primer que ens va crida l'atenció van ser les restes de voltes que conformaven la gran dependència del castell, és, mirant aquestes voltes on la Carme va trobar el lloc per esplaiar-se amb les aquarel·les.
La Rosa i la Rosetta varen preferir endinsar-se en una de les dues edificacions que hi ha, s'ho van passar pipar dibuixant-sé una a l'altre, amb l'entorn de les pedres de la caseta mig derruïda (una la va " rellena" i l'altre li va posar totes les joies, elles ja m entenen...).
En Ton ja venia amb la idea d'atrevir-se a posar-se en el lloc més elevat de la muntanya i dibuixar la magnífica vista de la ciutat, en Llorenç es va engrescar i a tots dos els hi va quedar fantàstic.
La Sinforiana es va estimar més posar-se d'esquena a la ciutat i dibuixar part de la muralla, la Montse i la Toni la vista de l'entrada des de dintre el castell, La Juma i en Roberto, varen dibuixar altres indrets des del punt mitjà del castell, i és que, hi havia un munt de racons dibuixables, de tonalitats terroses i verdoses, com les que va dibuixar en Quel.
Al matí va passar volant i la Rossy, va arribar quan ja portàvem una estona dibuixant amb els potents rajos de sol que de tant en tant ens anaven escalfant, i amb ganes de veure el que haurien dibuixat. Però al sortir del castell algunes i alguns entre ells en Pere, no varen poder estar-se de dibuixar els "Rostres" d'en Fita que presideixen l'entrada al castell des dels jardins.
foto final, i els nostres dibuixos
I després de passar una bona estona dibuixant i gaudint dels dibuixos dels artistes de Montjuïc, un vermut convidats, que ja ens el mereixíem.
Just al marxar, quan ja pujàvem al cotxe el cel va tornar-se a posar lleig i començaven a caure quatre gotes.
Report Toni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada