dijous, 5 de novembre del 2026

Un matí fred a Masarac

Masarac és un petit poble situat a la comarca de l’Alt Empordà, a la província de Girona, envoltat de camps, vinyes i paisatges típics de l’Empordà. És un indret tranquil, on sembla que el temps passi més a poc a poc i on cada racó té un encant especial.

Aquest matí ens hem  llevat amb una mica de fred. El cel és clar i el sol comença a il·luminar les teulades i les façanes de les cases, tot i que l’aire encara és fred. Els carrers estan gairebé buits i es respira una calma que convida a passejar sense presses.

Hem agafat el quadern de dibuix i els llapis per buscar un racó bonic del poble. Tothom s’atura a observar les cases, els seus detalls, les portes, les finestres i els carrers estrets. Esperem la llum  del matí per que ens crei ombres interessants i doni als edificis uns colors càlids que contrastin amb la fredor de l’ambient.

Tots anem descobrint petits detalls que potser normalment ens passarien desapercebuts. El silenci, la llum, les textures de les parets i la tranquil·litat del paisatge fan que sigui un moment molt especial.

Masarac és un d’aquells pobles que no necessiten grans coses per tenir encant. Només cal aturar-se, observar i deixar que el llapis expliqui allò que els ulls veuen. Un matí fred, però ple de calma, llum i inspiració i molt bones converses i moments compartits.

Crònica: Norma Camarillas



dijous, 29 d’octubre del 2026

Matí dibuixat a Pals

Avui no hem pogut omplir de sketchers tots els carrerons empedrats del nucli antic, plens de cases i arcs de pedra. Hem sigut poquets els que hem gaudit, viatjant en el temps (més de mil anys enrere), d'una de les viles medievals més boniques i més ben conservades del Baix Empordà.

Potser perquè avui és Sant Narcís i són les fires de Girona, o potser perquè a Pals ja hi hem vingut més d’una vegada —que de segur s'ho val, tal com diu Josep Pla a El meu país: "Pals no mereix una visita, sinó cent visites, perquè la seva situació ofereix la possibilitat de veure un dels paisatges més bells i inoblidables del país".

I nosaltres, completament captivats, afegim que també es mereix no una, sinó cent pintades i dibuixades de cada racó: de la pedra nummulítica, els arcs gòtics, les ombres dels carrerons i la panoràmica del Montgrí i les illes Medes des del Pedró.

Crónica: Toni Xifre