Girona UrbanSketchers: Porto

Porto, fa un any, era una il·lusió. Fa sis mesos una ferma possibilitat, al març ja va ser un futur gairebé segur, i avui ja és un record. Un meravellós record que va permetre que aquests bojos sonats que deleixen per dibuixar tot el que els envolta, es trobessin en un entorn que semblava creat expressament per ésser dibuixat. Perquè aquesta ciutat està demanant a crits que es retinguin els seus vibrants colors en quaderns, paletes, llenços, papers, o qualsevol que sigui el suport, abans que s’esvaeixin les seves imatges de les nostres ninetes. Van ser 4 dies preciosos, que cada un de nosaltres, els sketchers gironins, va viure de diferent manera. La Rosa, la Juma, el Bernardo, el Joan i la Montse, ho van viure plegats, en una odissea que arrencava des de Cadis, Lloret, Canet d’Adri i Girona, passant per Cantalojas fins arribar a Porto. L’Àngels ho va viure en família, amb avió des de Barcelona, juntament amb la Marta, la filla petita, que també exerceix d’sketcher en les ocasions que s’ho mereixen, José Luís, el seu marit, i la seva altre filla, la Selena. Altres sketchers gironins d’adopció, com la Palmi Bea, va viatjar també en companyia del Josep Maria, el seu marit. I la Montse Sanchís ho va fer sola, i no va parar de dibuixar en els dies que la vàrem veure

Però el millor de tot és que cada un digui, amb les seves paraules, quina ha estat la seva experiència.

La Rosa Haba ens diu:

"AMSTERDAM. Aquest és el destí del proper any. Sí, ja sé que començo pel final, però és que és al final quan he vist el que ha significat el fet d'anar al Simpòsium. Ha estat una setmana intensa, i llargament esperada, viscuda al 100x100.

La primera etapa, molt divertida, ens va dirigir a conèixer Cantalojas, el Poble de la Juma, però vàrem arribar-hi amb escales a Medinaceli i Sigüenza, per visitar las arquitectures negres i les arquitectures vermelles. Vàrem pujar a veure uns salts d’aigua a Valverde de los Arroyos, i banyar- nos en el riu.

Quan per fi arribem a Porto, i anem a registrar-nos, ens rep una gran cua de gent, i és quan sóc conscient de la importància de l’acte. A la cua hi trobem a l’Àngels i la seva filla la Marta, de Breda.
El nostre grup s'eixampla, i és divers. Dos lloretencs, dues gironines, un actual gadità, units per les ganes de dibuixar i per unes samarretes que ens identifiquen com USK GIRONA i que criden l’atenció de varies persones, entre elles la Liz, que venia sola des de el Canadà, però que tenia un munt d'amics.

Els llaços s’estrenyen, i anem coneixent més i més persones com en Marc Botton d’Austràlia, o l’Eloi de Sabadell o l’ Angeles de Madrid.

Hem vist molta gent "malalta de dibuix". Arreu algú dibuixava, per tots els racons d’aquesta meravellosa ciutat.

Puc dir que la primera sortida, que va ser al pont de Lluis I, la sensació era d’autèntica felicitat. Era allà, envoltada dels meus companys i de gent d'arreu del món, més els "guiris" que no entenien res, tot amanit amb una veu meravellosa d’una noia que cantava acompanyada d’un noi que tocava la guitarra.

UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA I FELIÇ DE PODER-LA VIURE. GRÀCIES SKETCHERS, PER EXISTIR"

En Juan, és sobri i concís quan ens diu Mi experiencia en este viaje ha sido positiva, desde el primer día de salida hacia Cantaloja, pasando por los pueblos de arquitectura negra y roja, hasta llegar a OPORTO." Els seus dibuixos ens diran alguna cosa més sobre la seva experiència.

I aquí tenim el recull de la Juma: El nostre periple va començar agafant la C25... Aprofitàrem les parades per descansar, dibuixar i visitar, vàrem gaudir als jardins de l'arc de　Medinacelli　escoltant un cor　impressionant　que anava cap a Osca a donar un concert, més tard agafàvem cap a　Sigüenza, ciutat plena de convents, castell... on també ens vàrem aturar a dibuixar i fer fotos. A　Imón　vam veure com treien la sal els romans en el　riu　Salado　i cap a　Atienza,　ja　arribant　al nostre primer destí,　Cantalojas. Al dia següent vàrem anar a dibuixar un els pobles més bonics de　l'arquitectura　negra, on cases, teulades i parets son fetes en pissarra.　Valverde　de los　Arroyos,　Despeñaguas... i a la tarda ens vàrem endinsar a la gorga de　Ponvieja.　L’endemà,　ja de camí cap a Portugal, vàrem passar per l’arquitectura　vermella, cases fetes　d'"adobe", a Madriguera, a prop de　Riaza. Desprès vàrem parar a Zamora per dinar, una　impressionant　ciutat romànica.

A Porto ens va　impressionar　el Pont　Luis　I, (el primer que vàrem veure i dibuixar), sobre el Duero que separa Porto de la Vila Nova de Gaia,...la Torre dos　Clérigos, la Sé ...i tantes finestretes, balcons i persianes!!!...Vàrem degustar　"bacalau"　de totes les maneres, sardines, vi verd, i vi d’oporto amb tònica i　trosset　de　llima, que em va entusiasmar!!

Érem més de 48 països,　 800　sketchers　 registrats però també n'hi havia sense, i el realment　bonic　era dibuixar amb tanta gent d'arreu del món, veure les seves eines i tècniques..com que no ens vàrem apuntar a cap curs, només la　demo　que podíem triar, doncs no hem après res que no hagi vist en les nostres habituals　quedades...l’últim dia com que feien una subhasta dels "millors" dibuixos, vàrem poder veure diferents formats i tècniques i això sempre ens dóna idees.
És una bona experiència i molt bon motiu per viatjar i conèixer altres persones que, com nosaltres, tenen la nostra afició i gaudeixen compartint allò que tant ens motiva!!"

L’Àngels ens explica la seva experiència: "És el meu segon simpòsium amb els USK, i l’he viscut de manera molt diferent. Ja des del principi aquest cop s’ha plantejat com a viatge amb família, només interromput per els sketchwalks programats. Tot i que a Manchester ja hi vaig anar amb la meva filla petita, el fet que ella dibuixés em va implicar més en la ·"moguda" del Symposium. Aquest cop l’he viscut més com observadora, però això no m’ha impedit gaudir de l’emoció que suposa estar envoltada de gent que dibuixa, trobar-la a tot arreu, als restaurants, a les places, als passejos, al metro... en fi, resulta colpidor veure a la gent embogida per dibuixar i retenir en paper allò que veuen amb els seus ulls. Jo vaig arribar dos dies abans de començar la trobada, i això em va permetre fer una mica més de turisme. Guimaraes va ser un dels objectius, a banda de Porto.

Porto és una ciutat deliciosament decadent, però la bona notícia és que la seva decadència té els dies comptats. Bona part de la ciutat està "en construcció", en especial les seves boniques façanes de rajols, que li donen aquest sabor tan característic a la ciutat. Jo diria que el món està descobrint Porto com a destí turístic, econòmic, confortable i preciós. Això vol dir que dins d’un temps crec que els preus de la ciutat pujaran pels núvols. Així que si teniu pensat anar-hi, feu-ho quan abans millor!

Jo no m’he apuntat a cap curs, i només vaig assistir a una demo, això sí, del responsable que tota aquesta gentada (crec que més de mil si tenim en compte els no registrats oficialment) ens trobem aquests dies en aquesta ciutat, en Gabi Campanario, creador del moviment sketcher. Ens va donar alguns consells pràctics per fer sketcher "de butxaca", i el Bernardo fins i tot s’hi va fer una fotografia! A banda del Bernardo i jo, la Rosa, el Juan i la Marta, la meva filla, també van assistir a aquesta demo, com es pot veure a la fotografia.

Ens varen programar 6 sketchwalks en lloc molt típics i concorreguts de la ciutat: la catedral, la plaça dels Lleons, l’estació, la plaça de las Libertades, el pont Dom Luis...però tots nosaltres vàrem fer molts més dibuixos, no era cosa de desaprofitar cap instant!

Els moments més interessants vàren ser quan l’Amber, presidenta de USK Internacional, ens va fer veure als presents, que l’augment d’sketchers al món és imparable, també quan varen anunciar Amsterdam com la seu del simpòsium de l’any vinent i finalment, quan ens vàrem fer la fotografia de tots els assistents, la "big photo", davant l’Ajuntament de Porto. També en vàrem fer dues dels sketchers catalans: una clàssica i una altre circular.

Un dels dies vàrem dinar amb la Palmi Bea i el seu marit, i un altre amb tots els USK de Girona. L’última nit vàrem sopar junts els 6 de Girona, en un bar prop de l’Alfandega. L’experiència gastronòmica a Porto és sublim. Si hi heu d’anar , no us perdeu qualsevol de les seves varietats de bacallà i els seus postres amb "bolachas" (galetes).