divendres, 30 de juny del 2017

L’estiu ens ha regalat un dia fresquet

Quines coses , la primera tarda d’estiu, (segons el calendari, la primera kedada oficial d'estiu) però la segona que fem. Aquest dijous 29 a Monells ha estat una tarda d allò més fresqueta, sense pluja i amb un ventet que donava ganes de posar-te una jaqueta.
I no ser si el lloc que és molt bonic, o el temps que pronosticava poca calor, ha fet que fóssim un bon nombre d’sketchers


 
.
I aquest ha estat el resultat, de tot plegat, dibuixos i sketchers abrigats

dijous, 29 de juny del 2017

dilluns, 26 de juny del 2017

6na part -Treball de Recerca: DIBUIXAR ÉS CONÈIXER EL LLOC, per Alba Riera

Els sketchers
Apropament a autors
Entrevista
1. Què vols aconseguir amb els teus dibuixos?
2. Tens preferència per dibuixar en algun entorn en concret o algun tipus de persona en concret?
3. Quines tècniques de dibuix utilitzes?
4. Utilitzes sempre el mateix estil de dibuix?
5. Dibuixes en grup o en solitari?
6. Et dibuixes a tu mateix en els teus dibuixos?
7. Exposes en algun lloc o plataforma d’internet els teus treballs?
8. Dibuixes tot en directe i al moment o també utilitzes l’ajuda de la càmera per completar els teus dibuixos?


Bernardo

Qui és?
En Bernardo és un altre membre dels Urban Sketchers de Girona.
Què dibuixa?
Sol dibuixar edificis, jardins i objectes més que persones, treballant amb llapis, aquarel·les, retolador, llapis de color aquarel·lables...

Què respon?
1. Rés d’especial o transcendental a nivell artístic o amb intenció més enllà que la de gaudir dels moments en que els faig. Contemplar-los després, i si son macos, deleitar-me amb ells. Si no son tan macos, veure que es el que falla. En tot cas, veure l’evolució del meu autoaprenentatge. Descobrir si sóc capaç de fer algo que ni imaginava. Estic en una fase de descobriment... i espero que sigui molt llarga per poder sorprendre-me’n per molt temps.

2. No especialment. M’agraden els edificis, els jardins, els objectes... Les persones encara me costen molt... no em surten amb realisme o identitat.

3. Com a material: Aquarel·les, llapis, retolador, llapis de color aquarel·lables, ...
Com a tècniques: sobre tot, aquarel·la, o dibuix i colorear amb aquarel·la, també puntillisme, ... pintar amb esponja natural, amb sal gruixuda... tot el que pugui provar.

4. Més o menys, sí... però intento provar per descobrir on estic més còmode. Crec que el estil es identificatiu de cadascun. Encara que a vegades, intentes imitar els altres que t’agraden.

5. Sota el concepte urbansketcher, normalment en grup. També en solitari, però menys freqüent.

6. Si parlem de urbansketcher, no entenc molt bé la pregunta, perquè això seria autoretrat i urbansketcher es més capturar el que veus en un moment donat. Autoretrat amb estar al carrer dibuixant no ho veig gaire compatible... A més a més, encara no tinc tanta imaginació com per dibuixar-me sense veure-me a mi mateix... i molt menys, no se caricaturitzar ... Però, prenc nota i serà un altre repte.

7. Individualment, no. Amb el grup, hem fet un parell de participacions en dos hotels. I al diari Ara, he publicat un dibuix i text al “Racó dibuixat”
Però en la xarxa, s’exposen tots els dibuixos al blog de
http://gironaurbansketchers.blogspot.com.es/.

Perquè, això, es la premissa nº 7 d’esser urbansketcher.
(http://gironaurbansketchers.blogspot.com.es/p/manifest.html)

8. En directe i al moment. 
Però no hi ha que negar que la càmera ajuda a veure enquadrar, detalls, ombres...
En tot cas, després de finalitzar, sempre foto...

Pep Serola

Qui és?
Pep Serola és un altre dibuixant i Urban Sketcher de Girona.
Què dibuixa?
En aquesta il·lustració seva es pot apreciar el seu traç, ben definit i marcat, però mantenint tons de grisos semblants.

Serola, P. (2016). La Plaça d’Abaix de Breda.


Què respon?

1. Expressar coses que tinc dins i connectar amb una part del meu cervell quan ho faig que em fa fugir de la realitat del dia a dia.

2. Depèn de la època... Bàsicament, em guio per temàtiques i això em fa buscar un lloc o un altre. També és una qüestió de temps (feina, obligacions del dia, etc.) i de les zones que tinc a l’abast.

3. Llapis i carbonets, últimament retolador i aquarel·la. De quan en quan infografia.

4. No, intento sortir de la meva zona de confort estilística de quan en quan.

5. Majoritàriament en solitari per manca de temps per anar a les quedades. 8(((

6. Molt poques vegades.

7. Si:  Flickr, instagram i facebook (en aquest ordre).

8. M’ajudo de la càmera per manca de temps i quan puc en directe. El procés és fer el esbós en directe i acabar la obra més tard amb l’ajut de fotos, etc... No m’agrada l’integrisme “dibuixeril” que tenen molts dels meus companys amb el tema  de dibuix in situ i el tancament a noves tecnologies.

divendres, 23 de juny del 2017

Ahir dijous, primera kedada informal de tardes d'estiu

Que millor que dibuixar sota l ombra d un arbre, en una tarda tediosa i calurosa, creieu-me quan us dic que ni la caloreta ens va espetllar la dibuixada.
 



dijous, 22 de juny del 2017

dilluns, 19 de juny del 2017

5na part -Treball de Recerca: DIBUIXAR ÉS CONÈIXER EL LLOC

Els sketchers
Apropament a autors
Entrevista
1. Què vols aconseguir amb els teus dibuixos?
2. Tens preferència per dibuixar en algun entorn en concret o algun tipus de persona en concret?
3. Quines tècniques de dibuix utilitzes?
4. Utilitzes sempre el mateix estil de dibuix?
5. Dibuixes en grup o en solitari?
6. Et dibuixes a tu mateix en els teus dibuixos?
7. Exposes en algun lloc o plataforma d’internet els teus treballs?
8. Dibuixes tot en directe i al moment o també utilitzes l’ajuda de la càmera per completar els teus dibuixos?


Montserrat Fando

Qui és? La Montserrat Fando és una Urban Sketcher que va estudiar Arquitectura. Forma part també del grup de Girona d’Urban Sketchers.

Què dibuixa? L’estil de la Montserrat també em va cridar força l’atenció. Defineix bé les figures amb contorn negre, i les pinta barrejant diferents tons per jugar una mica amb les ombres, i deixant el fons més descolorit.

Què respon?
1. Captar escenes urbanes i congelar moments.

2. Tinc preferència per les persones i les escenes quotidianes per sobre de l’arquitectura.

3. Dibuix directament a tinta i aquarel·la. Llapis aquarel·lable i altres procediments.

4. Intento variar per experimentar però sovint acabo seguint el meu estil. Línia ràpida i espontània i color viu.

5. De les dugues maneres. En grup es mes enriquidor perquè comparteixes experiències. En solitari experimento més.

6. No gaire. D’esquitllada depèn del dibuix.

7. Tinc un portfoli a behance. Flickr. Trumbl. Facebook. Ara lnstagram és el més de moda. Però estar al dia de les xarxes socials és molta inversió de temps que es perd de dibuix. Fk esta molt bé per els esdeveniments i convocatòries de dibuix. El problema en fk i Instagram es que perds drets d’imatge dels teus dibuixos. Behance es una plataforma de molts artistes que respecta l’autoria de la obra.

8. Dibuixes tot en directe i al moment o també utilitzes l’ajuda de la càmera per completar els teus dibuixos? La càmera es una eina més de suport en la tècnica de l’sketch però sovint s’acaba improvisant de memòria.

Montserrat Mallorquí

Qui és?
Montserrat Mallorquí és també membre del grup d’Urban Sketchers de Girona, tot i que acostuma a dibuixar en solitari.
Què dibuixa?
Sol dibuixar qualsevol entorn, però no a persones, treballant amb el seu propi estil i materials com el pilot negre, gris o blau i acabant el dibuix amb uns tocs d’aquarel·la.

Fa un un dibuix ben detallat, ombrejat, i on els colors clars predominen.
Mostra un traç fi i precís.

 Què respon?
1. Res, només és per satisfacció pròpia, i disfrutar de la tranquilitat i la pau que em dona el fet de dibuixar.

2. No, tot m'agrada. El que de moment encara no m'hi atreveixo són les persones. Tot arribarà.

3. Preferentment sempre ho faig amb pilot negre, també utilitzo altres colors; blau, marró, gris etc. Moltes vegades també acabo el dibuix amb uns tocs de color d'aquarel·les.

4. De moment si.

5. M'agrada dibuixar amb el grup, però en solitari també ho faig.

6. No.

7. No.

8. Sempre ho faig en directe i al moment, i dono el dibuix per acabat. Això no vol dir que alguna vegada a casa hi faig algun retoc.

dimecres, 14 de juny del 2017

4ta part -Treball de Recerca: DIBUIXAR ÉS CONÈIXER EL LLOC

Els sketchers
Apropament a autors
Entrevista
1. Què vols aconseguir amb els teus dibuixos?
2. Tens preferència per dibuixar en algun entorn en concret o algun tipus de persona en concret?
3. Quines tècniques de dibuix utilitzes?
4. Utilitzes sempre el mateix estil de dibuix?
5. Dibuixes en grup o en solitari?
6. Et dibuixes a tu mateix en els teus dibuixos?
7. Exposes en algun lloc o plataforma d’internet els teus treballs?
8. Dibuixes tot en directe i al moment o també utilitzes l’ajuda de la càmera per completar els teus dibuixos?


Bernadet Fontserè


Qui es? Bernadet es dedica a les arts plàstiques, també és un altre membre del grup d’Urban Sketchers de Girona.

Què dibuixa?
La Bernadet té un estil en el que utilitza més aquarel·les, llapis aquarel·lables, tintes...  utilitza una pinzellada solta, superposant capes d’aquarel·les.

Què respon?
1. Passar-m’ho bé. Per a mi és essencial, és com fer una meditació. És captar l’essència de l’instant, del lloc, del que veus i et transmet el paisatge.

2. No, quan observo l’espai estic com preparant-me per dibuixar, ja observo el racó i el què més m’atrau i em crida l’atenció. Llavors començo a dibuixar. Em puc trobar, en un mateix entorn o espai un dia no trobar-hi res per dibuixar i un altre dia molt. També pot ser que un dia faci un detall, un forriac d’una porta i un altre dia tot l’espai.

3. Utilitzo les aquarel·les, els llapis de colors aquarel·lables, tintes, llapis, coses pràctiques per a traginar.

4. Normalment sí. És l’estil que em surt, em deixo fruir, no m’obligo.

5. Dibuixo de totes maneres.

6. No, mai.

7. Si, però poc. Al facebook, al flicker, tot i que ho tinc tot molt abandonat. Hauria de compartir més els meus dibuixos per internet.

 8. Sempre en directe, sempre. No toco mai cap dibuix a casa, mai, crec que perden l’essència de l’instant. Que és el què a mi m’agrada d’emportar-me dels llocs, l’essència, el què hi he viscut, l’instant, el què hi he respirat. Si acabes un dibuix a casa ja no pot ser el mateix, aquí ja hi estàs buscant una altra cosa, un altre sentit al teu dibuix o treball fet. Això ja no és “Sketch Crawl”, tal i com està entès! Ho diu ben clar el manifest de l’sketch crawl: “dibuixem in situ”. Crec que en el moment en què el practiques, figura que corrobores i acceptes el manifest. Però com que anem a passar ens ho bé, mira.... tan se val, que tothom faci com li sembli!!!!

Antoni Casas


Qui és? L’Antoni també forma part del grup d’Urban Sketchers de Girona. Va estudiar Belles Arts.

Què dibuixa? Quan L’Antoni em va dir que a la seva web de dibuixos veuria coses molt diferents, no s’equivocava pas. Té dibuixos de diversos estils, traços, tècniques... molt diferents entre si. M’ha cridat l’atenció un que està pintat amb aquarel·la, sense haver estat abans o després repassat per llapis o tinta, i juga amb la “no definició” de les figures, la qual cosa li dóna un estil molt propi i personal.

Què respon?
 1. Passar una bona estona en companyia d'altres dibuixants i si s'escau, millorar tècnicament.

 2. Personalment prefereixo dibuixar en un entorn urbà, i cotidiani, contemporani (s. XX) encara que no sempre és possible.

3. Utilitzo diferents tècniques quasi bé sempre tinta xina o tinta soluble i aquarel·la o aquarel·la sola directament, de vegades retolador.

4. No, no sempre faig servir el mateix estil de dibuix, al contrari, de fet crec que hi ha una recerca més o menys conscient de trobar un estil personal i propi.

5. Prefereixo dibuixar en grup.

6. Quasi mai em dibuixo a mi mateix en els esbossos.

7. Si tenim un blog Girona Urban sketchers  http://gironaurbansketchers.blogspot.com.es/
i el meu lloc particular a Flickr https://www.flickr.com/photos/tongropius/ veuràs que hi ha coses molt diferents.

8.  Per contestar-te aquesta pregunta t'adjunto una còpia del manifest dels Urban Sketchers que com ja deus saber és un grup internacional de persones fundat per Daniel Campanario que és reuneixen per dibuixar i compartir el seu treball a la xarxa.
MANIFEST URBÀ dibuixants
----------------------------------------------
• Dibuixem en el
lloc, en interiors o exteriors, la captura del que veiem de l'observació directa.
• Els nostres dibuixos expliquen la història del nostre entorn, els llocs en què vivim i on viatgem.
• Els nostres dibuixos són un registre de temps i lloc.
• Som veridics a
les escenes que vam presenciar.
• Utilitzem tot tipus de medi i apreciem els
nostres estils individuals.
• Ens recolzem mútuament i dibuixem junts.
•
Compartim els nostres dibuixos en línia.
• Mostrem el món, un dibuix a la vegada.


dilluns, 5 de juny del 2017

3ra part -Treball de Recerca: DIBUIXAR ÉS CONÈIXER EL LLOC

Els sketchers
Apropament a autors
Entrevista 
1. Què vols aconseguir amb els teus dibuixos? 
2. Tens preferència per dibuixar en algun entorn en concret o algun tipus de persona en concret? 
3. Quines tècniques de dibuix utilitzes? 
4. Utilitzes sempre el mateix estil de dibuix? 
5. Dibuixes en grup o en solitari? 
6. Et dibuixes a tu mateix en els teus dibuixos? 
7. Exposes en algun lloc o plataforma d’internet els teus treballs? 
8. Dibuixes tot en directe i al moment o també utilitzes l’ajuda de la càmera per completar els teus dibuixos?


Toni Xifre

 

Qui és? La Toni Xifre és del grup d’Urban Sketchers de Girona, organitza les quedades de sketchers, i ella també n’és una.

Què dibuixa? Aquí, podem veure que el seu estil no és gens carregat, doncs el dibuix repassat està decorat amb uns tocs lleugers d’aquarel·la que li donen color a l’escenari, respectant cada detall de l’edifici.
 
Què respon? 1. Passar-ho be, gaudir i no pensar res més que omplir una fulla en blanc, captar un lloc, un moment un trosset del que fem i vivim, fer com una mena d’àlbum fotogràfic i diari alhora, però molt més personal, i en general, disfrutar fent el que m’agradà.

2. M’agrada més dibuixar llocs, però també de tant en tant persones.

3. Normalment llapis i una mica d’aquarel·la, també retolador permanent, de vegades ploma.

4. Quasi be sempre, però depèn del dia, de vegades intento canviar una mica l’estil, intentar sortir del “confort”, però no sempre et surt el que voldries.

5. M’agrada dibuixa, i per tant dibuixo tant en grup com en solitari, però és molt millor amb grup, és més enriquidor, i molt més agraït

6. Poques vegades

7. Si bàsicament en el blog de USK Girona: http://gironaurbansketchers.blogspot.com.es/
 
en le flick: https://www.flickr.com/photos/idibuixos/ i alguna vegada en el facebook .

8. Lo millor és dibuixar en directa, queda més real, (un cop superades les primeres vergonyes de dibuixar em gent que passa i mira, arriba un moment que gaire be ni et dones compte de qui passa o deixa de passar) Si que de vegades si no hi ha temps suficient per acabar el dibuix fas una foto i l’acabes a casa, o el deixes inacabat, o també el pots acabar amb l imatge que et queda gravada al cap.

Els urbansketchers aprenem a mirar i veiem coses que abans ni ens adonàvem, ens tornem molt més observadors, en tot lloc veus racons fantàstics per dibuixar.  

Quel Vila


Qui és? El Quel Vila forma part també del grup d’Urban Sketchers de Girona.

Què dibuixa? Com ens diu a l’entrevista, dibuixa, sense preferències, tot el que veu, sense cap estil definit i amb l’ús de tècniques bàsiques com l’aquarel·la, llapis, carbonet...

Què respon? 1. És una expressió pròpia. A uns companys ho vaig definir com una activitat “ociosa-terapéutica”. No hi ha metes externes.  L’objectiu està en mi mateix. Vull aconseguir arribar al “ plaer de dibuixar per dibuixar “

2. No. De moment m’agradaria saber expressar i fer visible de manera agradable el que veig, lloc ,  objecte,  persona o...

3. Estic aprenent l’ús de les tècniques  bàsiques: llapis, carbonet, aquarel·la, acrílic....

4. No tinc cap estil definit. Falta molta pràctica... tot arribarà, potser.

5. Vaig a classes, segueixo els sketchers i en solitari a casa.

6. No.

7. No. Soc exigent amb mi mateix i crec que em falta molta tècnica i pràctica. Potser quan perdi la vergonya..... d’això n’hi ha que en diuen estar carregat de punyetes... potser si...

8. Faig ús de la càmera per a, posteriorment a casa, completar, corregir o repetir els dibuixos.  

diumenge, 4 de juny del 2017

Sant Llorenç de la Muga, dia magnífic, fins i tot la pluja ha aguantat.

 1a Trobada USK a Sant Llorenç de la Muga, una delícia!!!

Avui, la crònica de la trobada, té un tendre regust a cosa nostrada, genuïnament catalana. Recordem que Sant Llorenç de la Muga es troba al nord de Catalunya, a nord-oest de l’Alt Empordà, molt a prop de la franja que separa el territori català de la marca que va dividir el Tractat dels Pirineus. De fet la carretera que ens hi porta, pràcticament acaba al poble del costat, Albanyà, abans de tocar terres franceses.

Sant Llorenç ens ha rebut com a fills pròdigs i ens ha acollit amorosament als seus carrers i les seves places. La gent i la vila, fins i tot la meteorologia, s’han conxorxat per donar-nos el plaer de viure una jornada irrepetible. Érem 30 dibuixants frisant per fer córrer el llapis i els colors amb aquelles belles imatges que ens inundaven els ulls. Si podeu, perdeu-vos per aquestes terres, no us en penedireu!

Però tot això no hauria estat possible sense la complicitat de la Societat La Fraternitat, que és qui ens ha convidat i ha fet possible la trobada. Els hi agraïm profundament el fer possible aquest esdeveniment.


De primer un esmorzar magnífic: pa de Terrades i embotits de Llers ens esperaven abans de començar a omplir les llibretes i els quaderns de pedres, carrers, paisatges i racons. El Carles i el Joan, membres de la Fraternitat, han oficiat la benvinguda i a la foto inicial hem quedat així de guapos . També ens han donat una xapa commemorativa que em lluït orgullosos a la solapa durant tota la jornada.



Una visita guiada, per aquells que ho han volgut, ens ha permès saber alguna cosa més del municipi i el seu entorn i monuments





Però ja ens fèiem el dibuix a sobre, i aviat hem anat per feina

  

 A dos quarts de dues hem quedat al local de la Fraternitat per fer la primera "foto finish" de la jornada, i aquí la podeu veure
I aquest ha estat el resultat del nostre esforç
Han quedat tant i tant bé que en podríem fer una guia turística amb aquest dibuixos, oi? I ben bonica que quedaria!


A les dues una part molt important del dia: el dinar. Moment de compartir dibuixos, tècniques, anècdotes i estimació. Aquí podeu veure unes quantes imatges de la gent durant aquest estona, en la que el restaurant Samuga, situat en el bell mig del poble, ens va servir un reconstituent menú. A destacar les "princeses", unes truites farcides de carn especialitat de la casa i que no us podeu perdre. Una delícia, com la nostra estància a la vila!
 

També vàrem aprofitar a dibuixar-nos els uns als altres durant aquesta estona. Aquest n’és la mostra


Finalment, a les 5, última trobada a la Fraternitat. Vàrem estendre els quaderns sobre la taula i ens vam acomiadar
.

Per fi, vam deixar que la pluja caigués sobre el poble, perquè tant bon punt vàrem marxar, va caure un xàfec sobre Sant Llorenç, i és que el cel plorava la nostra partida



 











.