dijous, 11 de juliol de 2019

SANT DANIEL, UNA VALL, UN MONESTIR, UN CLAUSTRE

Als afores de Girona s'obre la vall de Sant Daniel. Entre els murs potents de la muralla carolíngia i la muntanya de Montjuïc (la serra de Miralles) s'esmuny per un congost estret i encaixonat el riu Galligants. Seguint-lo des de Girona, aigües amunt, arribem a la vall que s'eixampla pocs metres després del pont i la font del Bisbe just en el punt on s'aixeca des de fa mil anys el convent de monges benedictines de Sant Daniel.
L'indret evoca temps remots, vegetació abundosa, i desvetlla les delícies dels gironins que li han dedicat les seves passejades tranquil·les al sol de migdia o a la tebior de la tarda. (Text del llibre de fotografies Capitells. Monestir de Sant Daniel, de Jordi Sánchez)

El claustre, de dues galeries, és l'element més remarcable del conjunt. És aquí on ens trobem per dibuixar en una calorosa tarda d'estiu, però a resguard del claustre. I és que, quan entrem, notem una lleugera fresca, que amb el pas dels minuts es va esvaint, però tot i la calor i alguna picada de mosquit, dibuixem molta estona en silenci, com recordant l'espai reclòs per a la reflexió i la meditació, en una síntesi preciosa de silenci i de paraula. Al claustre, el silenci parla, i els nostres dibuixos ho reflecteixen.


  
Quant s'acosta l'hora de veure el que hem fet i fer la foto final, de mica en mica la pau i el silenci es transformen i les veus van agafant cada vegada més volum i més tons, després de concentrar-nos, tots tenim ganes d'expressar-nos i d'admirar els dibuixos dels altres.



 

Moltes gràcies a la Comunitat benedictina del monestir de Sant Daniel de Girona i a la Núria, per deixar-nos gaudir d'una tarda en un lloc tan plàcid.
I els/les més atrevits/es tornen a enfilar aigües avall, seguint un caminet ombrívol, passant pel pont i la font del Bisbe, al costat del Galligants, fins arriba a Girona, esperant la pròxima trobada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada