A S’Agaró els dies de pluja tenen una llum especial. El mar es torna gris platejat, els pins es mouen lentament amb el vent i els carrers tranquils i el passeig de mar semblen pintats amb aquarel·la. Entre les gotes fines i l’olor de sal, caminar amb una llibreta i uns sketchers és gairebé com entrar dins d’un quadre.
Aquest matí el cel estava cobert de núvols baixos. Les terrasses buides miraven el mar i només se sentia el soroll de les onades i el vent. Asseguts a diferents llocs , la majoria a les casetes dels banys, cadascú agafat a la seva llibreta.
Cada taca de color semblava explicar una part de S’Agaró: la calma elegant i tranquil·la de la Costa Brava en aquesta temporada i aquella sensació que el temps passa més lentament quan gaudeixes del dibuix. Les gotetes han acabat queien sobre el paper, però no han espatllat el dibuix; al contrari, li han donat textura, com si el mateix dia volgués participar en la pintura.
Al final del matí hem precipitat la fugida per les gotes grosses, que queia sobre nosaltres, (tot i que al cap de poc ha parat) però, així i tot, hem gaudit d’un matí pintant acompanyats.
Crònica: Norma Camarillas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada