La Selva és la meva comarca d'adopció, i sempre gaudeixo quan la dibuixo. Avui hem anat a Arbúcies, un poble que quan jo era nena era de difícil accés, hi arribava un autobús des de Breda i el camí era tortuós i estret (la variant d'Hostalric encara no existia), però en arribar trobaves un tresor farcit d'ombres i fonts, un paradís per a l'estiueig d'aquells que volien gaudir de l'aïllament i la calma dels llocs retirats, lluny del brogit de la ciutat.
Ara ha canviat molt, ha perdut aquella intimitat d'antuvi i s'ha tornat una mica més industrial, però si saps mirar molts racons et retornen a l'Arbúcies dels anys seixanta, sobretot al voltant de la riera que travessa la vila de punta a punta, que són els barris més antics.
L'església de Sant Quirze i Santa Julita, la parroquial de la vila, es va consagrar ja el segle X, el que dona una idea de l'antiguitat de la població, i va ser possessió del monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, avui desaparegut, excepte les restes del claustre i l'església de Sant Salvador.
Davant de l'església d'Arbúcies ens hem trobat per dibuixar el poble. És per això que potser la veiem senyorejar en les nostres obres, però també ens hem entretingut amb la plaça de la Vila, l'arbre de la Llibertat i les cases que s'aboquen a la riera d'Arbúcies.
Tot i que no n'érem gaires, com sempre, hem passat una magnífica tarda, avui ja fresqueta, després de les últimes pluges, que hem finalitzat compartint una estona a la terrassa d'un bar.
Report: Àngels Prat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada