Avui, hem estat a Vilert. Ha estat magnífic dibuixar sota la pluja, en un poble buit de gent i de cotxes i gaudint del soroll d’aigua en caure i de la bona companyia. Hem estat poques les valentes que ens hem animat a venir, no ens fa por l’aigua, i sempre hi ha un racó sec on poder treure els pinzells. En el nostre cas, el Passatge de l’Església ens ha recollit i protegit de l’aigua. Algunes, però, han decidit aixoplugar-se dins el cotxe, feia fred i hi havia bones vistes des de l’aparcament.
Vilert té l’honor de ser l’hàbitat d’un caragolet endèmic, de nom Vilertia galeata, descobert el 2019 en les seves fonts. Nosaltres hem estat com aquest caragol, contentes sota l’aigua de la pluja de Vilert. Potser, la pròxima vegada que vinguem, que ho farem, tenim la sort de veure’l. La bellesa de l’indret mereix la tornada, i val la pena poder dibuixar la vila en un dia més brillant, malgrat l’encant que té la pluja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada