dissabte, 19 d’agost de 2017

Trobada d’estiu al Jardí de l’Àngel, en record de Marcel, dijous 17 d agost

Aquesta tarda ens hem trobat en una petita i arraconada plaça de Girona, que no molta gent coneix: el jardí de l’Àngel. La porta que ens hi dona entrada està presidida per una imatge que antigament es trobava al cementiri de Girona, un petit àngel de pedra. Potser per això, i tot plegat, ha estat un dia trist.
 



Les circumstàncies s’han conjuminat per fer d’aquest un dia malenconiós, on hem rumiat, tot dibuixant l’àngel que presideix la plaça i que es troba al seu interior, l’àngel Metatron, la mort d’en Marcel, el fill de l’esketcher barcelonina Amèlia Mateos que ens ha acompanyat en alguna de les nostres trobades. Hem sentit molt la pèrdua del fill de la nostra companya, i desitgem que els nostres dibuixos d’aquest dia, rendeixin homenatge a la seva memòria. T’acompanyem en el sentiment Amèlia.


El jardí ens convida al recolliment, el silenci i la meditació. Però això ja ho sabien els intel·lectuals que s’hi reunien anys ençà. Allà s’hi han plantat espècies bíbliques i mediterrànies que són símbol d’eternitat i espiritualitat: figueres, espígol, magraners, acant...Els racons ombrívols, apunyalats pels rajos de la tarda d’estiu, ens protegeixen una mica de la forta calor mentre fem anar els llapis i pinzells, practicant la nostra especial manera de meditació, el dibuix. .


Però la tarda ha estat doblement trista per la notícia que ens arriba des de Barcelona, l’atemptat a prop del mercat de la Boqueria contra innocents que "ramblejaven" durant aquesta malaurada jornada d’estiu. És difícil no deixar anar els llapis i cridar el cel envaït per la ràbia i el desconcert. Però la manera que tenim de demostrar el nostres sentiments és justament el que estem fent, dibuixar. Dibuixant, el caos es torna ordre i la ràbia, determinació.


  
Al bell mig del jardí fem la foto de grup, on veiem un parell de membres que ens acompanyen i que , tot i que no és la primera vegada, són nouvinguts per alguns de nosaltres: la Maria i el Jordi.

 
Els dibuixos entresuen la tristor i la melangia del lloc i el moment, molts d’ells fent protagonista a l’àngel cabalístic que amb la seva ànima va crear el cub protector, d’altres, els magnífics racons d’aquest petit jardí.

Després, amb el cor colpit i la gola assedegada, prenem una clareta a una de les terrasses dels bars del barri. Ha estat una jornada trista, però el dibuix sempre ens donarà força per tirar endavant.
report: Àngesl Prat
fotografia: Josep Mª Farre
 

4 comentaris:

  1. Magnific reportatge i dibuixos. Sou molt grans!!!
    Orgullosa de pertanyer al grup i dibuixar plegats sovint.
    Montse Fando

    ResponElimina
  2. Un bon reportatge. Tenia previst venir a dibuixar amb vosaltres però amb molta pena he anat al comiat de'n Marcel, el fill de l'Amèlia i l"Eduard, que descansi en pau.

    ResponElimina
  3. Un gest preciós. Un acte de generositat i amor. Més encara si tenim en compte que compartim la passió per dibuixar però només conec una mica a algun de vosaltres. Fins ara us admirava com a skerchers, a partir d'ara us admiro per la vostra sensibilitat i solidaritat. Gràcies infinites. Una abraçada

    ResponElimina