Sentir el batec de Figueres

Jordi Cañelles

100 maneres de dibuixar un arbre

El mestre Vicente Huedo presenta el seu llibre 100 maneres de dibuixar un arbre. el proper 17 de Desembre a les 19 hores a la Mercè, de Girona.

CASA DE MENJARS ELS AMIGOS DE RIPOLL

Encara ressonen els xerrics dels carros i carretes, algun bram dels matxos i el remugar dels bous. Renecs dels traginers imposen ordre i marquen les arribades i sortides a la porta del Amics que es constant tot lo dia. La fonda és a la carretera de Vallfogona, quasi a la sortida de Ripoll, a l'antic camí ral direcció Olot. L'olla del brou, des de la matinada, bull sense parar. Les cassoles fan la xup xup. Corre el 1924. Aquest any s'han traslladat a prop de l'estació de tren i ja han pagat contribució a l'ajuntament, Temps ha, però, que és una taverna i abaceria. També venen ultramarins, oli i vi a granel. Els Amics és testimoni de la dictadura de Primo de Rivera, de les restriccions del catalanisme a Ripoll. Encara passarà una altre dictadura, més ferotge i llarga que els obliga a canviar el nom. Viurà una altre etapa amb la mare i l'impuls i energia de les germanes Rubio. Assedegaran els joves de tot el Ripollès que freqüenten el Marabú a ballar. Berenars, sopars i ressopons. Fins altes hores de la nit. Aquí es comenten les manyagues consentides, fracassos amorosos i les intencions de matrimoni. Un mossèn viu al primer pis. A trenc d'alba la Lola ja cuina els peus de porc, cap i pota, estofat... Males veus deien que només dormia una estona a la cuina. Ara viu una nova etapa, en Joan i la Marina, que a més són els meus fills, fa més d'un any, que regenten el negoci. Ell és molt bon cuiner, ella una excel·lent venedora i s'ocupa de la sala. Són conscients que són hereus, quasi, d'una institució i són fidels a l'esperit dels personatges ripollesos més populars que han estat clients de la casa. Els han posat a les parets, perquè siguin testimonis de que als Amigos es continua oferint els plats de sempre. Ara amb noves formes i adaptats als gustos i costums amb les que ens trobem a gust. Els Amigos és el lloc on esmorzo des de fa anys. Sempre a la mateixa taula des de la que he fet aquest dibuix.

Jordi Canelles

Una bonica amécdota

EN JORDI.

En Jordi és un nen que sembla ser que ahir feia onze anys i que va esta tota l'estona mirant, molt interessat, com en Bernardo anava perfilant el dibuix que l'acredita com a urbansketcher, ja que aquesta a estat la seva primera intervenció començada i acabada en directe. En Jordi no solament mirava,  també comentava y fins y tot va arribar a preguntar per quin preu en Bernardo vendria el dibuix, i no va parar de xerrar en tota l'estona. El cas és que el dibuixant és va sentir tan ben acompanyat que en finalitzar l'esquetx, el va signar i l'hi va regalar (dedicat com es pot veure a dalt), a qui el va fer sentir tan agradablement acompanyat. Moltes felicitats Bernardo per aquest primer dibuix i per haver tingut la sort de viure una esperiéncia tant bonica, .........tant com el teu gest. Benvingut a Urbansketchers Girona.

L'ALTRA

El temps dels hospitals té pesos a les ales i no vola : s’arrossega lentament. Mentre a fora tot és pressa, soroll i moviment, l’habitació és un reducte de tan pocs estímuls que, del llit estant, un espera amb candeletes alguna cosa que trenqui les hores i l’avorriment, que distregui i que enganyi el dolor i el temps. Com tarda, el doctor, a passar! I aquell familiar que ha dit que tornava de seguida, on ha anat, tanta estona? La tele cansa. El llibre pesa. En aquest context, els àpats es converteixen en un pur delit mes enllà de la gana, i un petit retard a l’hora de dinar es viu amb inquietud. Fins que sents el dring de les safates i l’olor de la verdura. Per fi! Però una mica abans de la teva porta el carro s’atura, i tens por que es descuidin de tu. No, mira, ara entren!

Però no tothom viu a l’hospital uns dies tan buits. A la planta baixa del Trueta hi ha una exposició que es titula 11 dies i 10 nits al Trueta, dedicada a tres doctores i a tot el personal de la quarta i la vuitena plantes, on en Joan Escribà Serra, l’autor, va estar el gener passat. Són vint dibuixos fets a tinta, de traços despentinats i nerviosos, amb què l’artista ha volgut deixar el testimoni de la quotidianitat del seu ingrés. Tant de bo tots ho poguéssim fe. Dibuixar-o escriure- el món de l’hospital, un món en què entrem sempre per força, on ens sentim vulnerables i despullats, i d’on volem sortir com més aviat millor, és una bona manera de posar-hi distància i de vèncer la por que ens fa. Els dibuixos en qüestió tnen títol; el mallat encarant-se al mirall, demacrat, segurament desconegut per ell mateix. També hi ha la Reunió de sanitàries, Cercant l’agulla, Cap a l’última prova, Pacients passejant...Fins a l’últim quadre, exuberant, emocionant, que porta l’esperançador títol de L’alliberament: els papers de l’alta!

Aneu a veure aquesta perita exposició que us agradarà. És una bona manera d’entrar al Trueta voluntàriament i d’adonar-se de la sort que tenim de poder-ne marxar quan vulguem, sense esperar que ens donin els papers de l’alta.

Maria Mercè Roca
COLUMNA .elpuntavui.cat

 

 

 

 

 

 

 

Anem al Circ a dibuixar

Olot dibuixa

Nosaltres hi serem el dissabte 18 d'octubre