Un matí de pintura a Corçà, arribar, buscar un racó que ens cridi l’atenció, obrir la llibreta i començar a mirar el poble d’una altra manera. Sense presses, deixant que siguin les cases, les pedres, les ombres i la llum les que ens vagin dient què pintar.
Corçà és d’aquells pobles que conviden a caminar a poc a poc. Els carrers, les façanes i les cases del carrer Major i del carrer del Mur encara conserven aquella estructura medieval que fa que, de tant en tant, sembli que el temps s’hi hagi aturat.
I mentre pintem, és inevitable pensar en tota la gent que ha passat per aquests mateixos carrers. Corçà ja apareix documentat al segle IX i, durant segles, va estar molt vinculat al bisbat de Girona. La història ha anat deixant marques a les pedres, en les portes, en les parets i en la manera com està construït el poble.
Però avui no veníem a estudiar història. Veníem a mirar.
A compartir una estona amb els Urban Sketchers, cadascú amb la seva manera de veure i de dibuixar. El mateix carrer pot convertir-se en dibuixos molt diferents, i això és precisament el que fa bonic trobar-nos a pintar junts.
Una conversa, unes pinzellades, alguna rialla i aquell moment de silenci mentre cadascú està concentrat en el seu paper.
Al final, més que endur-nos un dibuix de Corçà, ens enduem una petita memòria d’aquest matí: la llum d’aquella hora, una façana, una ombra, els colors i la sensació d’haver estat una estona aquí, mirant el món amb calma.
I potser aquesta és la millor part de pintar del natural: aturar-se per poder veure.
Crònica: Norma Camarillas
