Avui ens hem trobat per dibuixar i pintar a Girona: uns quants dels habituals, alguns que fa poc que han començat i la Jordina, que s'estrenava com a sketcher. Tot un repte començar amb les cases del riu! Els que portem temps ja les tenim dibuixades per tots costats, però per a mi són i sempre seran com una assignatura pendent. Tenen unes façanes tan boniques, vistoses i fotografiades que, per més vegades que les pinti, sempre tinc ganes de tornar-hi. Els seus colors vius, els reflexos a l'aigua i l'arquitectura històrica són un desafiament constant. Aquest desordre ordenat de les façanes és únic, i la llum, que canvia constantment, fa que ho vulguis tornar a provar. I és que, mai surt perfecte: sempre penses que el pròxim dibuix serà millor.
Crònica: Toni Xifre
