La III Trobada del Mediterrani que ha tingut lloc a València els dies 23 i 24 de setembre, organitzada pels Urban Sketchers de València, ha estat un èxit de participació i un esdeveniment a tindre en consideració els anys vinents.
Tot començava a la sala Grau, al carrer Mariano Cuber 17 on l'organització ens havia convocat a les 10:30 del matí. Allí s'havien de formar els grups que anirien a dibuixar cadascun amb un dels sis dibuixants que encapçalaven els sis tallers organitzats.
L'assignació dels tallers s'havia triat al moment de la inscripció amb dues opcions, perquè les places s'assignaven per ordre d'inscripció. Jo vaig ser matiner i em va correspondre el que havia triat, en primer lloc, el taller amb Joaquim Gonzalez Dorao, els altres caps dels grups eren figures tan atraients com Julián Gonzalez de la Montaña, Raquel Herranz, Alfredo Ugarte Urumo, José Galarzo i Mario Álvarez.
Allà mateix ens vàrem trobar alguns companys habituals de les reunions del nostre grup de Girona, altres coneguts de Barcelona i urban skechers de Madrid, Màlaga, Càceres, Zaragoza, Pamplona i altres indrets d'Espanya i, és clar, molta gent de Valencià i Castelló.
La distribució de la documentació aportada per l'organització i els obsequis proporcionats pels espònsors va ser ràpida eficaç, mentre els que ja havien recollit el seu 'kit' petaven la xerrada amb vells i nous amics. Després de la lògica espera que els darrers participants es presentessin, cada grup va partir cap al lloc on es desenvoluparia la seva activitat. Un voluntari dels USK de València acompanyava el grup per servir de guia i suport i en els casos previstos, facilitar el transport. En el nostre cas, per exemple, va caldre agafar un tramvia l'import del qual va córrer per compte de l'organització.
Els tallers no es van anunciar com tallers, l'activitat es deia "Dibuixa amb..." em sembla bé, perquè pot ser a un taller tens unes expectatives d'aprenentatge que demanen una atenció del tallerista que als grups una mica més nombrosos pot ser difícil de proporcionar. Per mi va ser molt difícil triar a quin grup em volia apuntar, perquè hauria volgut poder anar a dibuixar amb tots ells. Finalment, em vaig decidir per Joaquin Gonzalez Dorao i com que vaig ser matiner amb la inscripció, vaig poder anar al seu grup.
Home agradable i senzill en va fer sentir com autèntics companys i va atendre les nostres preguntes, va fer els seus suggeriments i ens va explicar moltes coses que almenys jo no sabia. Finalment, com sempre passa en aquests casos va difondre molt art i molta tècnica i jo personalment vaig aprendre unes quantes coses d'un dels millors dibuixant de llibres de viatge.
Després de l'exposició dels quaderns i la foto de grup ens vàrem anar a menjar. Molts dels participants havien reservat al Restaurant Llevant, al Passeig Marítim de la Patacona, la platja on es faria l'activitat de la tarda. Aquesta va començar a les 17:30 i va consistir a dibuixar a la platja. La fundació Sorolla ens havia proporcionat uns adhesius amb personatges trets de quadres del pintor i molts dels participants els van integrar als seus dibuixos.
A dos quarts de set, amb uns tiquets que ens havien proporcionat l'organització vàrem prendre una orxata amb fartons. La llum, la gent i els edificis del passeig ens varen donar una gloriosa tarda mediterrània i la foto de grup va ser la seva apoteosi.
Encara ens quedava el matí del diumenge, però crec que tots estàvem feliços, havíem vist molts vells amics i n'havíem fet alguns de nous, a l'ànim de tots la sensació era que la Trobada havia triomfat i que el matí de l'endemà només seria una confirmació inevitable.
La meva dona i jo vàrem sopar amb uns amics a un hotel del centre, com que ells no dibuixen no sé si van entendre gaire el que fèiem allà, però teníem moltes coses per explicar-nos i fent-lo, quan ens en vam anar al llit ja era diumenge. Tot i això, ens vàrem aixecar aviat i impacients per envair el centre de València.
Ser matiners ens va ajudar a trobar un lloc al Pàrquing de la mateixa plaça de la Reina i tenir temps per fer una passejada pels voltants, explorant el lloc que volia dibuixar. Em vaig decidir per l'arc que uneix la catedral amb la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, sobre el Passatge d'Emilio Aparicio Olmos. Després tornava la plaça i vaig fer un apunt ràpid d'una processó de falleres que no tinc gaire clar a quin esdeveniment o acte es dirigien, però les vistoses faldilles dels quals els colors alegres de la vestimenta i els elegants pentinats i complements mereixien ser reflectits al quadern d'acordió que estava entre els regals que s'havia inclòs el dia anterior a la 'borsa del participant'. Jo vaig fer servir durant els dos dies aquell quadern omplint per complet una de les seves cares.
Després del comiat i la foto final, ens vam quedar amb ganes de més. La majoria havia de marxar, però jo vaig fer ús del meu privilegi de jubilat per gaudir sense cap pressió del meu temps i ens vam quedar a la tarda a Paterna, evitant els embussos propis d'un diumenge a la tarda.
A Paterna encara hi trobarem algunes coses per dibuixar, la impressionant torre de vigilància i el barri de "les coves de la torre" que l'envolta. Aquestes cases lacustres mostren a la superfície les seves originals xemeneies, formant un paisatge peculiar i de gran bellesa.
L'endemà, dilluns, amb tranquil·litat i una mica d'enyorança de les hores viscudes tornaríem a Figueres.
València, 23 i 24 de setembre
Crònica: Roberto Pla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada