En arribar a Garrigoles tothom es dirigeix cap a la plaça de l’església, un temple del segle XII o XIII, per veure’n la façana i el seu campanar característic. Però ahir era impossible quedar-s’hi a dibuixar pel sol i la calor que hi feia.
Alguns dels sketchers es van refugiar sota les ombres que regalaven les parets d’algunes de les cases, d’altres es van situar a l’entrada d’un bosc proper i la gran majoria a la plaça Major del poble on van poder gaudir d’ombra però també d’un lleuger ventet que els va fer la tarda molt agradable.
Érem una bona colla i els de la plaça vam rebre la visita de l’alcalde de la localitat que ens va fer saber que, durant aquelles hores, havíem doblat el cens del municipi. I entre converses, pel fet d’estar tan propers, i dibuixos va anar passant la tarda sense adonar-nos-en.
També vam rebre la visita de l’Eli i en Pere, uns companys de la USK Barcelona, i un whatsapp d’en Jose, un noi de Salamanca, que amb la Mònica han estat companys de trobades durant aquest estiu. En Jose ens deia que ahir no podien venir però que no podia estar-se d’enviar-nos un dibuix de Garrigoles que havia fet el dia abans. I és que això de ser Urban Sketcher crea dependència.
Crònica: Nuri Font
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada