No va ser un dia amb molta afluència de dibuixants, avui era una dia també per demanar que ens deixin ser un país lliure i manifestar el nostre desacord amb tanta roïnesa i mediocritat governamental.
Érem 16, però molt ben avinguts. L’Anastàsia ens va acompanyar per primer cop, acompanyada de la seva mare, la Mila, i el seu pare, el Yuri, tots ells de procedència russa però ja acollits com a catalans de soca-rel
Vàrem anar com una moto, dibuixant a tort i a dret, i aquí queden els dibuixos, testimoni de la nostra presència en aquest poblet gironí durant la seva fira de Locomoció. Alguns ens vàrem quedar a fer un mos a l’hora de dinar, i com sempre, vàrem gaudir dibuixant.
report Àngels Pratfotografia: Bernardo, Juma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada