Encara ressonen
els xerrics dels carros i carretes, algun bram dels matxos i el remugar dels
bous. Renecs dels traginers imposen ordre i marquen les arribades i sortides a
la porta del Amics que es constant tot lo dia. La fonda és a la carretera de
Vallfogona, quasi a la sortida de Ripoll, a l'antic camí ral direcció Olot.
L'olla del brou, des de la matinada, bull sense parar. Les cassoles fan la xup
xup. Corre el 1924. Aquest any s'han traslladat a prop de l'estació de tren i
ja han pagat contribució a l'ajuntament, Temps ha, però, que és una taverna i
abaceria. També venen ultramarins, oli i vi a granel. Els Amics és testimoni de
la dictadura de Primo de Rivera, de les restriccions del catalanisme a Ripoll.
Encara passarà una altre dictadura, més ferotge i llarga que els obliga a
canviar el nom. Viurà una altre etapa amb la mare i l'impuls i energia de les
germanes Rubio. Assedegaran els joves de tot el Ripollès que freqüenten el
Marabú a ballar. Berenars, sopars i ressopons. Fins altes hores de la nit. Aquí
es comenten les manyagues consentides, fracassos amorosos i les intencions de
matrimoni. Un mossèn viu al primer pis. A trenc d'alba la Lola ja cuina els peus
de porc, cap i pota, estofat... Males veus deien que només dormia una estona a
la cuina. Ara viu una nova etapa, en Joan i la Marina, que a més són els meus
fills, fa més d'un any, que regenten el negoci. Ell és molt bon cuiner, ella
una excel·lent venedora i s'ocupa de la sala. Són conscients que són hereus,
quasi, d'una institució i són fidels a l'esperit dels personatges ripollesos
més populars que han estat clients de la casa. Els han posat a les parets,
perquè siguin testimonis de que als Amigos es continua oferint els plats de
sempre. Ara amb noves formes i adaptats als gustos i costums amb les que ens
trobem a gust. Els Amigos és el lloc on esmorzo des de fa anys. Sempre a la
mateixa taula des de la que he fet aquest dibuix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada