Començo a escriure aquesta crònica després de llegir la història de l'Alqumit, un sirià musulmà i homosexual que ara viu a Suècia, on va aparèixer amb la seva motxilla en la qual duia només una muda, utensilis de dibuix i un parell de CD de Lady Gaga, Björk i Barbara Streisand. Hi va arribar després d'un periple horrorós des del seu Damasc creuant la Mar Mediterrània on va estar a punt de morir un parell de cops.
I em considero molt afortunat d'haver nascut en aquest costat del mar. I d'haver pogut celebrar amb els meus companys de dibuix un comiat del Mediterrani, per aquest any, de les trobades sketchers gironines "outdoor" i en un indret meravellós com és Aiguafreda. No serà pas l'última trobada del 2018, però sí la darrera que farem a l'exterior i gaudint a més de la presència de les onades blaves i els penya-segats de la Costa Brava.
Tota una sort i un luxe, si ens comparem amb la navegació de l'Alqumit.
La fresqueta i un sol a estones esmorteït han donat claror i alegria a la jornada. Les onades avui tranquil·les acaronaven el nostre desig de dibuixar i tots ho hem pogut fer al gust: alguns buscant raconets íntims i solitaris, d'altres en grup en condicions més o menys còmodes en enormes pedres segons edat i condició física, altres més agosarats anant a trotar una mica pel Camí de Ronda que hauria d'estar inclòs en una de les meravelles geogràfiques del món i fins i tot d'altres han triat llocs a peu d'aigua al costat del petit port a l'hivern desert de barques i turistes. També hem tingut un bateig sketcher amb la intrèpida Elisabet que no s'ha perdut detall de tot el que passava al seu voltant.
Molts passejants del Camí de Ronda anaven passant. Fins i tot els gossos que duien alguns d'ells, sorpresos, contemplaven l'espectacle d'una trentena de malalts de dibuix representant aquestes costes i aigües que han sigut escenari de tants i tants viatges de la història de la humanitat.
L'escenari ens transportava a la introspecció i la calma. És la màgia de mirar el mar molta estona. Com canta en Serrat, com tants i tants artistes, vàrem pintar de blau des d'Algesires a Istanbul la seva calidesa hivernal.
Recordo també que no molt lluny d'aquesta petita caleta de Begur fa molts i molts segles hi van desembarcar uns grecs i un romans que, amb el pas del temps serien la clau de la cultura de totes les nacions i estats de la nostra península. De ben segur es van sentir abduïts, com tots nosaltres en aquesta trobada, de la singular bellesa i l'orografia fortificada d'aquest territori. Tant, que hi van construir un port i més tard un petit llogaret pel qual passaren i comerciaren durant segles diverses cultures dels dos costats del mar, amb més o menys fortuna. Penso també amb el viatge d'Odisseu i els perills que va esquivar per tornar a la seva estimada Ítaca, un altre viatge complicat.
Som hereus de tot això. De la mateixa manera que ho és també l'Alqumit, abans des de l'altra banda del mar i ara del continent. Penso en quants i quants sketchers d'arreu de la conca mediterrània podem fer el que avui hem fet, que és fer el que més ens agrada davant d'una aigua que, com composava el meu gran Martí i Pol, hauria de ser “un pont de mar blava” i no un lloc on moren persones diàriament, mentre fan l'intent per necessitat pura i dura d'una nova odissea on, al final, no tenen els qui l'aconsegueixen una illa paradisíaca i plena de saviesa...
Nosaltres com sketchers fem el que ens és propi: dibuixar aquest "estupendus" dibuixos que sempre neixen de les nostres trobades i que ara podeu veure en el blog. Cadascú podem tenir la ideologia i la creença que vulguem, però ara que s'acosten aquestes dates nadalenques, podríem pensar un momentet en artistes com l'Alqumit que no han tingut la nostra sort i aportem entre tots un petit gra de sorra en aquesta voràgine... dibuixem per la pau, cadascú com ho cregui convenient, si és el cas i li vingui de gust per descomptat.
Penseu-hi una micona, el proper dissabte, 15 de desembre mentre dibuixarem sofisticades peces de joieria a Sant Julià de Ramis al Museu d'Or.
Ens veiem dibuixant!
report: Macjepi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada