Terrassa, mala raça? De cap de les maneres!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/urbans-sketchers-la-passio-pel-dibuix-es-concentra-a-terrassa/video/5775784/#

Comando Gironí per les terres del Vallès  

 

 

Aquest passat dissabte 7 de juliol i amb motiu de la celebració de la III Trobada USKCatalunya, un valent comando dels UskGirona es va atrevir a traspassar els límits més enllà de la Tordera per endinsar-se en les terres vallesanes.

Com a bons gironins, ja sabem el que ens costa allunyar-nos de les nostres comarques per anar a descobrir món. Malgrat tot, la Toni Xifré, la Montse Mallorquí, la Juma Delgado, en Lluís Bruguera i en Macjepi van deixar de banda la seva inclinació cap a l'Onyar, el Ter, el Güell i el Galligants per aventurar-se cap el Ripoll, el Besòs i el Llobregat.

 

També, com a bons gironins, quan ho fem, ho fem molt bé i com cal, ben carregats de quaderns, retoladors i pintures. I és que, companys, l’ocasió bé s’ho valia. Sketchers de totes les terres catalanes i fins tot de València i el Maestrat, s’aplegaven en massa a la ciutat de Terrassa per gaudir d’una jornada de dibuix i bon rotllo que va desbordar qualsevol possible previsió dels organitzadors que en aquesta ocasió varen ser els eficients i encantadors integrants de USKTerrassa.

 

 Coordinats per la Marta Palmero i en Toni Rodríguez, un veritable batalló de voluntaris fantàsticament organitzats van rebre sense cap mena de problema a les més de 200 persones que frisaven per plasmar les joies arquitectòniques i el tarannà que la antiga Egara romana amaga des de molt abans dels temps dels ibers i fins ara.

La benvinguda i acreditació era a la Masia Freixa, un tresor del modernisme, situat al parc de Sant Jordi i adjacent a la masia. Construïda en 1896 va ser reformada entre els anys 1907 i 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, dotant-la amb una estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana amb els murs pintats de blanc, i de la qual sobresurt una torre força alta.

  

Un cop acreditats i amb el esplèndid lot de regal molt complet gràcies a diferents marques i amb molta informació sobre els llocs a visitar, una veritable multitud d’sketchers es va desplegar per qualsevol racó del parc esmentat i fins i tot pels guals i carrers propers per dibuixar les sinuoses i suggerents ondulacions de l’impressionant edifici. Mentrestant els voluntaris de l’organització anaven i venien rebent i acollint molt eficaçment a la gent que semblava que no parava d’arribar, fins al punt que es van esgotar les xapes de la trobada. Com ja hem comentat, l’afluència de dibuixants va superar qualsevol planificació possible. El moviment sketcher està creixent de manera exponencial a les nostres terres i cada cop congreguem més gent, cosa que notem en totes trobades i que ens omple d’alegria. Cal dir que malgrat això els egarencs varen saber estar a l’alçada en tot moment i l’acollida va ser fenomenal i molt entranyable al llarg de tot el dia. L’organització no va fallar en cap moment.

 

A les 11,30, després del discurs del regidor de cultura, va començar el desplegament.

 Es van proposar tres rutes a escollir: la modernista, que visitava el Mercat de la Independència i l’actual bocateria Viena, situada a la antiga Societat d’Electricitat; la ruta històrica, que incloïa l’actual Ajuntament, la Torre del Palau i la Catedral del Sant Esperit a la Plaça Vella; i la ruta Industrial, que recorria el MNACTEC, museu que té com a missió promoure el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar l'evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, fent especial atenció a la seva aplicació industrial i la seva incidència social. Està situat a El Vapor Aymerich, una antiga fàbrica tèxtil construïda entre 1907 i 1908, obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, i és considerat l'edifici industrial modernista més important de Catalunya.

 
 Era força complicat triar quina es volia dibuixar ja que Terrassa se’ns anava descobrint com el que és, un lloc ple d’art i cultura pels quatre costats, sense res a envejar a qualsevol altre ciutat catalana ni de la resta del món. Com sempre diu la Montse" hi hem de tornar" ja que tants i tants racons esplèndids cal revisitar-los amb temps i fer dibuixos i més dibuixos.

Mentrestant et podies trobar amics i coneguts sketchers que ens han visitat a Girona en alguna ocasió o que hem compartit jornades i dibuixos des de fa temps per les xarxes socials. No nombrarem a ningú en particular ja que la llista seria interminable. Fent un ús d’una popular frase que darrerament s’ha fet molt habitual ( desafortunadament ) podem afirmar que els carrers de Terrassa vàrem ser sempre nostres ( dels urbansketchers ) durant tota la jornada, ja que semblàvem bolets que dibuixàvem per qualsevol cantonada, tot i la alta temperatura que ja començava a causar estralls. Val a dir que no va faltar aigua en cap moment, l’organització ho tenia tot ben lligat.

A les 13, 45 ens vàrem reunir tots a la Plaça Vella per fer la primera foto de grup de la jornada. Particularment penso que fer encabir tota aquella gentada en una foto va ser un acte d’heroisme. Evidentment per ajuntar tots el dibuixos i exposar-los fotogràficament hagués fet falta com a mínim un camp de futbol-sala o una pista de patinatge i per suposat una càmera grua de superproducció tipus Hollywood. Val a la dir que la nostra incansable spiderwoman particular, la Toni, ho va intentar com sempre exposant-se a perdre el lloc, el mòbil i la seva integritat física.

 

 Havia arribat el moment de reposar forces amb el dinar que es va fer a l’Associació El Social, que malgrat les seves grans dimensions semblava ben petitet de la gentada que érem. Ens van servir un multitudinari aperitiu ( quines croquetes tan estupendes, mare meva… ) i una fideuada ben deliciosa que es va poder repetir tant i com es va voler. L’aigua i el vi tampoc van faltar en cap moment, el que va contribuir a animar més la trobada. Hem d’agrair també que el vegans vàrem poder menjar d’un correcte arròs amb verdures. Què bé que ens va sentar!, oi Juma?Fins i tot això s’havia previst pels organitzadors.

Hem de dir també, que molta gent no va poder assistir al dinar ja que no s’havia inscrit prèviament, cosa que els voluntaris van gestionar magníficament indicant diferents opcions on poder dinar. Ningú va passar gana per suposat i, a més també la ciutat també compta amb una oferta espectacular de terrasses ( fent honor al seu nom ) i locals de restauració de tot els nivells. El gironins, com som molt previsors, estàvem inscrits al dinar, on vàrem poder gaudir de la incomparable i estupenda companyia del nostre vell amic Martí Viladomat ( @mat_ides ), la persona més dibuixada pels sketchers de Catalunya i part d’altres terres gràcies a la seva gran envergadura, tan física com personal i que no se’n perd ni una.

Un cop ben tips, contents i reposats, es va dur a terme una activitat/concurs molt entretinguda on l’equip guanyador es va emportar un magnífic regal de diferents empreses patrocinadores. També va tenir lloc un sorteig entre tots els assistents on es van oferir diferents premis que anaven des d’un curs d’il·lustració a la renombrada Escola Joso fins a lots de plomes, pinzells, quaderns i aquarel·les. Malauradament cap dels gironins vàrem tenir premi però només amb la bona estona que vàrem passar en vàrem tenir prou.

 Està bé! Confesso que personalment vaig sentir molta enveja d’algun premi en concret. Cal nombrar en aquest moment a Leuchtturm1917, Lamy, Talens, Sakura, Pin Color, Escoda, Escola Joso, White Nights, Sketch Ink, Hahnemühe i l’Ajuntament de Terrassa que varen ser patrocinadors i col·laboradors de la jornada i els premis. Val a dir que alguns d'ells ja son uns clàssics de les trobades USK i que hem d’agrair-lis la contribució que fan al creixement del moviment urbansketcher d’arreu del món des d’aquest blog gironí.

I com el carrers eren nostres i ens cridaven que hi tornéssim amb el nostres estris de dibuix , a les 16 hores se’ns va proposar de nou tres rutes guiades pels ja esgotats voluntaris que van estar al peu del canó amb una calor que ja començava a ser sufocant. Es podia triar entre una nova ruta modernista que incloïa la Casa Alegre de Sagrera i la Casa Baumann, la històrica que mostrava la seu d’Egara i el Castell de la Cartoixa o la ruta natural que passejava pel Parc Vall Paradís i el Jardins de la Casa Alegre Sagrera.

 Personalment vaig escollir quedar-me a cobert dins la Casa Alegre Sagrera on confesso que vaig estar a punt de patir el anomenat Mal d’Stendhal. Es tracta d’un edifici-museu del carrer de la Font Vella, núm. 29, de Terrassa. En un origen fou la casa pairal de Joaquim de Sagrera, fabricant tèxtil de final del segle XVIII i començament del XIX i que va tenir un paper destacat en la guerra del Francès. Tot i que data del principi d'aquest darrer segle, la seva fesomia actual és el resultat de la reforma modernista duta a terme per l’arquitecte Melcior Viñals a l'inici del segle XX, ja que havia quedat molt malmesa arran de la invasió de les tropes napoleòniques. La casa, actualment una de les seccions del Museu de Terrassa, és un model d'habitatge de la burgesia industrial de l’època. A més, trobareu a l’entrada una recepcionista uniformada de groc que destil·la amor a la cultura i a la seva ciutat que us farà estimar el lloc tal i com ella l’estima. El Palauet alberga una importantíssima col·lecció d’obra pictòrica i hauria de ser de visita obligada pels urbansketcher ja que, a part de l’incomparable edifici amb cos central i dos de laterals units en forma d’U, amb balcons modernistes de ferro forjat al primer pis, i finestres a manera de galeria al segon, atribuïts a Josep Puig i Cadafalch i escala noble, disposa de una incomparable col·lecció de dibuixos de Mateu Avellaneda ( 1902-1949 ), dibuixant terrassenc que va divulgar la història de la ciutat amb les seves il·lustracions. En poques paraules, un autèntic precursor del moviment sketcher i del dibuix in situ a les nostres contrades, del qual podríem aprendre molt de la manera de captar la realitat del moment dibuixant-la. A les 19,30 hores es va reunir tothom de nou a la Plaça Vapor Ventalló per fer una nova multitudinària foto de grup en un entorn incomparable

La festa i l’"sketxada" continuava amb una sessió de dibuix i sortejos a la Nova Jazz Cava.

Però érem lluny de casa i ja derrotats per tanta intensitat sketcher ens esperava l’antiga Via Augusta, actual AP-7, que ens duria com va portar durant segles a romans, ibers, visigots, jueus i musulmans, d´Ègara a Gerunda i és que aquest romans sabien molt bé el que es feien unint aquestes dues ciutats amb tanta història comuna al llarg dels segles i tant d’art concentrat en tants pocs quilòmetres quadrats.

Mentre tornava, seguint la Tordera i veient com a partir del Montseny s’acostava la tempesta que Girona havia patit per la tarda, venia pensant en aquell vell dit de "Terrassa, mala raça" que havia sentit tants cops a Sabadell ( mala pell! ) on vaig treballar durant uns temps fa anys. Realment és absolutament fals ja que els organitzadors terrassencs i la ciutat ens havien acollit d’una manera tan organitzada i entranyable que penso fer cas a la Montse que sempre ens diu "hem de tornar".

I és que també diuen que "Com el Vallès no hi ha res"!

No puc estalviar-me la brometa fàcil de "…però a Girona més!".

Perdoneu-me aquesta petita última llicència poètica i gaudiu de les fotos i dibuixos que us mostrem de la jornada.

　Gràcies Terrassa, heu deixa’t el llistó molt alt !

　

Texte: Macjepi

Correctora: Angels Prat

Maquetadora del Blog: Toni Xifré

Fotos: Toni Xifré, Macjepi, @Uskcatalunya, Enric Martinez, Juma Delgado, face......