Avui dissabte 16 de juny hem estat convocats a CaixaForum, la trobada ha estat possible gràcies en Jordi Armengol, que ens va dir, si volíem participar en els diversos esdeveniments vinculats amb l'art i establir un diàleg entre la ciutat, la ciutadania i l'expressió artística en l'espai públic dins el marc de Temps d'Art a Girona, i també, gràcies a tots els que heu vingut.
Els més puntuals a les 10 ja estàvem esperant la classe d'en Lluís Bruguera i hem aprofitat per mirar la magnífica exposició que hi ha de pintura flamenca i holandesa 48 quadres del segle d'or als Països Baixos, del museu de Ginebra.
A 2/4 d'11 ben puntual i amb la sala plena a vessar, amb cares noves i amplis somriures, en Lluís ens ha donat una magistral, pedagògica i passional classe de dibuix i pintura urbansketcher. El dibuix no sempre apareix tal com ho veiem, no és el que es veu sinó el que es mostra.
"A les mans del dibuixant, la ploma o el llapis es mouen veloçment per tal de donar forma a les sensacions percebudes: la lleugeresa; la frescor; la brevetat; la síntesi; la immediatesa... són camins per a captar l'essència d'allò dibuixat"
La seva manera d'entendre l'art està molt clar amb aquest escrit que té a la capçalera del seu blog.
http://lluisbruguera.blogspot.com/
Després com sempre tothom ha triat un lloc, potser aquesta vegada encara ens ha costat més triar-lo, doncs seguint els consells del mestre, es tractava d invertir un temps prudencial abans de prendre la decisió de tacar el paper. I Girona té molts de racons per decidir-te, i .... de vegades (després d'aprendre la lliçó) el primer traç és el que ens costa més de fer i interpretar, sobre el paper, sempre hi ha instants de dubtes i moltes ganes d'omplir-lo.
A la 1 ens hem retrobar a CaixaForum i el resultat ha estat una bona fornada, un piló de fotos als dibuixos i algunes a nosaltres, un vermutet amb copa de cava inclòs, ha estat un bon acabament de l'acte.
I tots admirant els dibuixos dels altres, agafant mentalment tècniques per aplicar-les en les pròximes trobades.
Mentre estàvem dibuixant se'ns ha apropat l'Elena, una noia que ha estat molt contenta que apareguéssim per sorpresa davant els seus ulls, no sabia que existíem tantes persones, que com ella ens agradava dibuixar, ha dit que era el que estava buscant i que segur que ens acompanyarà en alguna altra trobada.
Després ja teníem tots molta gana i hem anat a dinar molt bé i molt ràpids al Nelson, que en Quel (gran coneixedor de gairebé tot Girona, restaurants, parkings,llocs emblemtics...) ens va sugerir, a 2/4 de 5 encara algunes han tingut temps de tornar a dibuixar, quina bogeria.
Treure partit a la vida també deu voler dir trobar temps per fer el que més t'agrada, el dibuix és el que ens uneix i ens agrada, no et cal ningú, per dibuixar, però si ho fem plegats encara molt millor, aprenem uns dels altres i agafem idees, que potser, sols no les hauríem trobat.
Ha estat un dissabte, com sempre magnífic i tot ha estat possible gràcies a tots i cada un dels que ens hem trobat,, una 50a d' sketchers, fins a la següent.
report: Toni Xifre
fotografia: Rossy, Pere,
com sempre , un bon rato amb la meravella de girona i els dibuixants, sempre entusiastes
ResponElimina