Arribar a Cala Banys no és fàcil si no ets un local o si no hi has estat abans. Però un cop hi has estat, deleixes per tornar-hi. El mar i la muntanyes es fonen en aquest indret arrecerat de la Costa Brava.
Un cop allà, els ulls ens ballaven entre les palmeres, les washingtònies i els margallons, bressolats per la remor de les aigües contra les roques. Un plaer haver gaudit d’aquest espai. Si no hi heu estat, aneu-hi.
Allà, el Bar Cala Banys, ens permet la contemplació calmada de l’espectacle des de la seva magnífica terrassa, prenent un vermutet i unes olivetes, mentre dibuixem mar, pedres i vegetació. En fi, tota una cura d’esperit. Gràcies Rosa, per mostrar-nos com de bonic pot ser el paradís. Aquí les fotos del dia .
I entre dibuix i dibuix, anàvem brindant per nosaltres .... i el mar. Aquí teniu les fotografies d’aquest magnífics dia de sol que ens va regalar aquest mes de març, tant bipolar ell i tan contradictori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada