El Racó Dibuixat

Ahir l ARA va publicà el dibuix d'en Rafael Creus

53è Sketchcrawl

• La casa Ricart de Vic  i el seu entorn ha estat un dels llocs escollits per uns quants sketchers Gironins  

aqui estem gaire be tots a la sketchcrawl convocada pels sketchers de Vic  

La Casa Ricart, està al xamfrà que comunica el carrer de Santa Maria amb la Rambla del Bisbat. Fou construïda a cavall dels segles XIX i XX. És una baluerna enorme i austera edificada per l'empresari tèxtil vigatà Miquel Ricart.

 Mal acostumats com estem a les entrades modernistes, riques i exhuberants de l'eixample barceloní, l'accés, gairebé despullat de decoració sembla un casalot medieval. Només unes petites sanefes i una làmpada de ferro adornen la gran caixa. No obstant, les cotxeres foren possiblement el primer garatge vigatà a albergar un automòbil. La sala principal és enorme. La llar de foc, pintada amb to color verdós, d'una certa rudesa, té aparença de cartró pedra. La decoració sense relleus, talles ni metal·listeria no pot comparar-se, ni de lluny, al refinament del modernisme. Més aviat sembla la seva versió més aspra. És d'una austeritat total. Tan sols pels frisos pintats a parets i sostre i una làmpada de molta elegància es pot identificar l'època.
 Segurament, però, que amb mobles, quadres, catifes i cortinatges era un conjunt que impressionava

uns finestrals donen al jardí en el qual hi ha les dues glorietes que, amb tota seguretat, personalitzen la casa exteriorment. En un angle en destaca la capella, també d’estil modernista. La sala principal ha estat restaurada fa poc i encara no hi ha mobiliari. Tota despullada, és d'unes dimensions desproporcionades, inhòspita i freda. Molt a to amb el dia plujós de tardor que ha estat dibuixada pels USK d'Osona.

 

el resultat va estar uns magnífics dibuixos de la casa Ricart de Vic.

dibuixos d'en David Pradas, Marti Viladomat i Jordi Canelles

reportatge tret del blog d'en Jordi Canelles

Un altre opcio va ser la escollida per una parella de sketchers Gironines al Plenair festival.

 

a Can Neros de la Vall de Llemana

malgrat la pluja i el fred els somriures i els dibuixos no han mencat.

 

Avui és un divendres diferent

Avui els Usk Girona estem tristos, enyorarem els dibuixos d'en Josep Hostenc, però encara trobarem a faltar més el seu bon humor i el seu somriura.



aquesta és la última trobada que varem compartir
Era un entusiasta dibuixant, que compartia amb tots nosaltres  trobades i dibuixos. No l’oblidarem, a ell, ni el seu somriure afable, fins i tot en els moments més durs de la seva malaltia. L’última trobada al castell de Montsoriu, va ser seguida per ell des de l’hospital I ens va enviar , a la seva manera, el seu últim comiat. Allà on siguis, descansa en pau, Josep.

en Josep dibuixant  aquest dibuix el va fer la Rosetta en una de les últimes trobades que varem compartir amb el Josep

El Racó dibuixat

Ahir varen publicar el dibuix d en Llorenc  Marquès

Montsoriu, el castell gòtic de Catalunya

Avui hem passat un magnific dia dibuixant

Aquest dissabte dibuixem el castell.

En arribar, deixem els cotxes a l’aparcament i tenim caminadeta fins arribar damunt del turó on s’assenta el castell, de 632 metres d'altitud, actualment dins del Parc Natural del Montseny.

Foto dels primers que varen arribar, d’esquerra a dreta i de peu: Titon, Quel, Pep, Ferran, Xose, Àngels, Pilar, Rossetta, la parella de la Rossetta, Toni, Marta, Teresa, Mª Rosa, Montse, i en Bernardo. Asseguts: Rosa, Antònia, Clara, Sinforiana, Amadeu, Juma i en Rafel.
 

 

Després, una emocionant i divertida visita guiada que ens va fer en Joan Carles Codolà.

 
I tot seguit, vàrem començar a dibuixar com si no hi hagués res més al món

Molts es varen quedar dins el recinte, aprofitant al lloc a on es va acabar la visita guiada, intentant captar a on residia en Bernat II Vescomte de Cabrera, que després de l’explicació d’en Joan Carles, ja ens era molt familiar

  
  L'Enric, La Rosetta, l’Amadeu, La Juma, la Rosa, l'Alba..............   
 

L’Antonia i en Ferran que venen de Palautordera i s ‘estrenen amb USK Girona
    

 

D’altres, com en Pep, varen a buscar llocs estratègics d’ombres (és clar que hauria estat el lloc ideal en un dia d’estiu)

 

També hi va haver qui volia dibuixar des de fora del castell, com en Bruno que venia de Cerdanyola

I d’altres varen fer una altra caminada fins a la Torre de les Bruixes, per veure una magnifica perspectiva del castell i de totes les muntanyes que l’envolten, llàstima que el castell quedava en una zona ombrívola   

 
La Montse, la Clara, la Pilar, la Toni, en Rafel i la Mª Rosa, que era la primera vegada que dibuixava com sketcher i no ho veia gaire clar. Al final va confessar que s’ho havia passat molt bé.

Però, des d’un lloc o des de l’altre el resultat va ser excepcional!

 Uns magnífics somriures i uns dibuixos encara millors

Aquí estem tots els que vàrem conquerir el inconquerible castell, però aquest cop amb el llapis, que no amb l’espasa.

Foto final, d’esquerra a dreta, l’home de la Rosa Mª , Quel, Bruno, Juma, Enric, Titon, Mª Rosa, Pilar, Xose, Angels, Rosa M, Rosa, Agustí, Rosy, Rafel, Pep, Josep Mª, i asseguts, Rossetta, Antònia, Teresa, Marta, Clara, Montse , Bernardo Toni, Amadeu i Sinforiana.

I aquí la foto de l’Alba, la més jove de la colla, que va haver de marxar abans de la foto final.

Després un altre caminada i a dinar

 

Durant el dinar, i per gentilesa de Lamy, vàrem sortejar dues plomes, i aquests han estat els guanyadors: Quel i Agustí. Felicitats!

Per la tarda, com diu en Pep, els friquis per dibuixar (foto) varen continuar , ara ja al poble de Breda, des de la zona de Can Guillaumes. Aquests són els dibuixos d’aquesta colla de dibuixa-ferits! 

Un dissabte, com sempre, molt agradable, amb molt temps i molt bona dibuixada. Vàrem protagonitzar una gesta a l’alçada del senyor de la contrada, Bernat II. Hem fet nostre el castell!!!!