- La casa Ricart de Vic i el seu entorn ha estat un dels llocs escollits per uns quants sketchers Gironins
aqui estem gaire be tots a la sketchcrawl convocada pels sketchers de Vic
La Casa Ricart, està al xamfrà que comunica el carrer de Santa Maria amb la Rambla del Bisbat. Fou construïda a cavall dels segles XIX i XX. És una baluerna enorme i austera edificada per l'empresari tèxtil vigatà Miquel Ricart.
Mal acostumats com estem a les entrades modernistes, riques i exhuberants de l'eixample barceloní, l'accés, gairebé despullat de decoració sembla un casalot medieval. Només unes petites sanefes i una làmpada de ferro adornen la gran caixa. No obstant, les cotxeres foren possiblement el primer garatge vigatà a albergar un automòbil. La sala principal és enorme. La llar de foc, pintada amb to color verdós, d'una certa rudesa, té aparença de cartró pedra. La decoració sense relleus, talles ni metal·listeria no pot comparar-se, ni de lluny, al refinament del modernisme. Més aviat sembla la seva versió més aspra. És d'una austeritat total. Tan sols pels frisos pintats a parets i sostre i una làmpada de molta elegància es pot identificar l'època.
Segurament, però, que amb mobles, quadres, catifes i cortinatges era un conjunt que impressionava
Segurament, però, que amb mobles, quadres, catifes i cortinatges era un conjunt que impressionava
uns finestrals donen al jardí en el qual hi ha les dues glorietes que, amb tota seguretat, personalitzen la casa exteriorment. En un angle en destaca la capella, també d’estil modernista. La sala principal ha estat restaurada fa poc i encara no hi ha mobiliari. Tota despullada, és d'unes dimensions desproporcionades, inhòspita i freda. Molt a to amb el dia plujós de tardor que ha estat dibuixada pels USK d'Osona.
el resultat va estar uns magnífics dibuixos de la casa Ricart de Vic.
dibuixos d'en David Pradas, Marti Viladomat i Jordi Canelles
reportatge tret del blog d'en Jordi Canelles
Un altre opcio va ser la escollida per una parella de sketchers Gironines al Plenair festival.
a Can Neros de la Vall de Llemana
malgrat la pluja i el fred els somriures i els dibuixos no han mencat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada