El socorrista passa volant amb el seus estris. Els
jubilats suquen els peus al mar per retornar d'immediat al sillonet. Recorregut
de senyores amb pamela xiuxiuant confidències. Passen viatgers amb motxilles i
sabates penjades en direcció qui sap a on. De tant en tant una deessa sortida
com d'un fresc cretenc et deixa embadalit.
La senyora ros platejat, arrogant i
autoritària, clienta francesa de l'hotel, indica al cambrer la situació i
orientació exacte de les pesades gandules que ha
carretejat per mitja platja. Tot seguit arriba el marit, vell i encarcarat a
prendre possessió de la treballada possessió. Després es fan servir un refresc,
per ells i els nets, amb una indignació generalitzada.
Han arribat l'Albaro, la Carla, en Felipe amb tota una
colla de nens mal criats. Anuncien que ara baixen els Aguirres (Si arriba
l'Esperança em moro!). Banyadors a la última, ulleres brillants de coloraines,
tovallola de Accionista del Santander. La nombrosa tertúlia s'anima i entre els
grans, els nanos i el gos envaeixen els veïns que els miren malament.
El Sol no té pietat amb uns anglesos acabats d'arribar
que ja comencen a agafar coloret i demà estaran com cuits a la brasa de Can
Padrès. Han desplegat tota la col•lecció de gadgets de plàstic per un infant
blanc com la mantega, que protegeixen sota el para-sol acabat d'estrenar.
Fa tramuntaneta. Els pàdel surf remen i remen
incansablement i els surfers ballen sense defallir. El veí, expert en navegar,
l'hi ha costat, però ha entrat el catamarà a l'aigua i ara fuig a tota
velocitat.
Coco rico de la Habana, el senyor dels cocos, talment com
una aparició, crida l'atenció dels més petits que si acosten. La mateixa roba,
galleda, trompeta, bromes, tot exactament igual com fa anys i panys. Realment,
és l'únic que es conserva igual!
La calma i benestar de primera hora ha deixat pas a una
calda i tragí atabaladors. És hora de plegar el meu para-sol, sillonet,
llibreta i colors i córrer a fer una dutxa i buscar la fresca del pati.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada