Pàgines

dijous, 26 d’agost del 2021

Aquesta setmana, la tarda dibuixada d'estiu la vàrem convocar a Girona.


Des del 2013, que és quan vàrem començar com a urbansketchers, l'hem dibuixat un munt de vegades, des de tots costats, i de ben segur que abans d'existir els urbansketchers, uns quants pintors, aquarel·listes o dibuixants ja s'havien enamorat dels pilons de racons dibuixables que té aquesta ciutat, i nosaltres no ens cansem de dibuixar-la, pintar-la i immortalitzar-la com diu la llegenda, Girona és tres vegades immortal (perquè entre el 1808 i 1809 va sobreviure a tres setges atroços que tothom donava per perduts excepte els gironins, que mai es van rendir).
Ahir la trobada va ser davant de Sant Feliu,  el campanar gironí per definició, el campanar de la ciutat, escriu Josep Pla




Pla també expressa: "Jo sóc partidari de la literatura d'observació de la vida humana, del que tenim davant"
I bé, aquest és el resultat, del nostre art d'observació:
Sant Feliu i el seu voltant, no hi podia faltar immortalitzar també el cul més famós de la ciutat.


crònica : Toni Xifre
fotografia: Roberto Plà, Toni Xifre,
dimecres, 25 d'agost 2021








dissabte, 21 d’agost del 2021

Arbúcies, anunciaven pluja, però....

Arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Se situa al fons d'una vall entre el Montseny i les Guilleries, per on s'escola la riera d'Arbúcies.

Aquest dijous, els mapes del temps anunciaven pluja, però, nosaltres, cada setmana, esperem amb moltes ganes aquesta tarda d'estiu dibuixada, i no ens espanta la pluja i menys sabent que la plaça de la vila d'Arbúcies té aquesta bonica porxada.

Els que vàrem arribar abans d'hora, només d'aparcar ens varen caure les quatre gotes tan anunciades, això va fer que ens aixopluguéssim a sota les porxades i ens haguéssim de limitar a l'hora de triar el lloc per dibuixar, en canvi els que varen arribar a l'hora prevista varen poder posar-se el lloc que més els hi va agradar, perquè la pluja ja no amenaçava i els núvols van marxar.

A Arbúcies al llarg del temps s'han explicat moltes llegendes, sobre el mateix poble i llocs del voltant. La tradició explica que totes les arbucienques són bruixes pel sol fet d'haver-hi nascut i que, per tant, es tracta d'una vila maleïda. Hi ha una dita popular que diu "De Sant Hilari a Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes".

Bruixes o no, sense cap dubte no vàrem veure res que ens fes pensar en una vila maleïda, sinó tot el contrari, com sempre ens vàrem quedar amb ganes de tornar-hi i com sempre una tarda fantàstica, amb uns arbuciencs superamables, simpàtics i molt encuriosits pel que fèiem, potser sí que la llegenda té raó en una cosa: potser sí que hi ha bruixes, però per descomptat que són de les bones, fent marxar els núvols i la pluja, molt contentes que dibuixessin en el seu poble. Encuriosides, ens preguntaven que fèiem i d'on érem.
I, aquest dijous havíem vingut de Lloret, Terrassa, Vic, el Maresme, Vilablareix, La Bisbal, Sant Celoni, Breda,  Girona, Regencós...i potser, sense voler, em deixo algun altre lloc.
Aquí ens podeu veure i molt contents de retrobar-nos amb sketchers del Maresme, que feia molt que no ens veiem.


crònica: Toni xifre
fotografies: Gloria, Jaume, Rossy, Toni
Dijous, 19 d'agost