dijous, 29 de març del 2018
dissabte, 24 de març del 2018
La Fàbrica de Celrà adient per un dissabte mullat
Avui teníem ganes de sol i mar, però la pluja i el fort vent ens ha fet canviar el lloc de la trobada.
Al matí ha començat amb un piló de WhatsApp, unes quantes baixes i uns quants interrogants: que fem?, anem a Calella?, a on anem?
En Quel molt resolutiu ha decidit que el millor era trobar-nos al bar Núria de Girona i decidir-ho tot esmorzant, però teníem d avisar a tots els que havien confirmat i que no havien donat senyals de vida.
Amb tot això, l AVE d'en Martí ja havia arribat, i la maria Angela i la Teresa de Barcelona, ja anaven camí de Calella, molt il·lusionades amb els colors blaus del mar, un cop els hem localitzat, amb un GPS humà han pogut arribar i hem decidit anar a la Fàbrica de Celrà (la fabrica Pagans, la qual va consolidar el poble com una localitat plenament industrial amb la producció d'extractes tànnics d'origen vegetal per adobar pells) actualment centre cívic amb un espai agradable i acollidor, un espai diferenciat per les diverses necessitats flexible i obert a les propostes culturals, avui sens dubte (encara que per fora és molt bonic per dibuixar) era el lloc ideal per dibuixar calentons i acompanyats, ja que hi havia un munt de nens papes i mames suposo que de Celrà, que amb la pluja no sabien a on anar.
Cada un, hem buscat el lloc que ens inspirava
i tot i els dubtes del principi, al final ens ha passat el matí súper bé i aquest ha estat el resultat:
Després de les fotos finishs alguns han rematat el dia anant a dinar al restaurant Bistrot, en un lloc privilegiat del Barri Vell de Girona, a on hi han gravat algunes pel·lícules com Soldados de Salamida , el perfum.....
I la MAngela i la Teresa, per completar el dia (no fos cas que els hi vingués l'enyorament del mar) després de dinar han anat a veure una exposició de l'Olga Sacharoff "pintura, poesia i emancipació" al museu d'Art de Girona.
Això se'n diu aprofitar un dia de pluja,fred i vent.
Al matí ha començat amb un piló de WhatsApp, unes quantes baixes i uns quants interrogants: que fem?, anem a Calella?, a on anem?
En Quel molt resolutiu ha decidit que el millor era trobar-nos al bar Núria de Girona i decidir-ho tot esmorzant, però teníem d avisar a tots els que havien confirmat i que no havien donat senyals de vida.
Amb tot això, l AVE d'en Martí ja havia arribat, i la maria Angela i la Teresa de Barcelona, ja anaven camí de Calella, molt il·lusionades amb els colors blaus del mar, un cop els hem localitzat, amb un GPS humà han pogut arribar i hem decidit anar a la Fàbrica de Celrà (la fabrica Pagans, la qual va consolidar el poble com una localitat plenament industrial amb la producció d'extractes tànnics d'origen vegetal per adobar pells) actualment centre cívic amb un espai agradable i acollidor, un espai diferenciat per les diverses necessitats flexible i obert a les propostes culturals, avui sens dubte (encara que per fora és molt bonic per dibuixar) era el lloc ideal per dibuixar calentons i acompanyats, ja que hi havia un munt de nens papes i mames suposo que de Celrà, que amb la pluja no sabien a on anar.
i tot i els dubtes del principi, al final ens ha passat el matí súper bé i aquest ha estat el resultat:
Després de les fotos finishs alguns han rematat el dia anant a dinar al restaurant Bistrot, en un lloc privilegiat del Barri Vell de Girona, a on hi han gravat algunes pel·lícules com Soldados de Salamida , el perfum.....
I la MAngela i la Teresa, per completar el dia (no fos cas que els hi vingués l'enyorament del mar) després de dinar han anat a veure una exposició de l'Olga Sacharoff "pintura, poesia i emancipació" al museu d'Art de Girona.
Això se'n diu aprofitar un dia de pluja,fred i vent.
O millor dit, canviar-li el color
Report: Toni Xifre
Fotografia: Juma Delgado
dijous, 22 de març del 2018
dijous, 15 de març del 2018
dilluns, 12 de març del 2018
Dibuixant a vol d’ocell des d’Hostalric
Aquest dissabte hem gaudit de l’experiència de dibuixar i veure Hostalric des del turó que el domina, on hi trobem l’antiga fortalesa militar que té el seu origen en un castell medieval propietat dels vescomtes de Cabrera que, passant per diferents mans, va estar en ús fins al 1929.
Aquest castell militar ha patit moltes transformacions al llarg de la seva història, i el que ara podem veure són les restes de la fortificació dissenyada a principis del segle XVIII pel general Verboom i altres enginyers, segons les noves directrius constructives franceses de l’època.
Tan bon punt hem pujat pel túnel de la cisterna que ens porta a l’entrada de la visita, ens hem escampat per la zona i, entre baluards i dents de serra, hem dibuixat sense parar fins l’hora de tancar, a les 13.30. Abans però, hem fet una foto de grup, i érem una bona colla
Ha fet un dia preciós, tot i que dalt el cim bufava el vent amb certa intensitat. La companyia magnífica, i les vistes d’Hostalric i la plana que s’obre entre el macís del Montseny i la serralada Prelitoral, es veuen esplèndides des d’aquí. Podeu veure com la gent dibuixava asseguts a terra, en cadires, o estructures de pedra, en qualsevol cas embadalits pel paisatge i la muntanya. Molts en sentíem com ocells, contemplant aquella plana verda i els moviments rectilinis dels cotxes que, al nostre peu, circulaven per l’autopista i la carretera
Hi havia una visita guiada per els que ho volien, on ens han explicat la història de la fortalesa. Al final, la collita artística ha estat prou profitosa
Hem fet una foto final just al portal de carros
Aquest era un tram llevadís que fou construït per permetre-hi l’accés al trànsit rodat sobre el fossat. La defensa al pont es feia mitjançant les espitlleres situades a cada costat de la porta.
El fossat que envolta el castell en dues terceres parts va ser obert a la rova viva i era un fossat sec.
Després acomiadament i fins la propera. Ho hem passat bé i hem gaudit d’un dia esplèndid!
Fotografia: Bernardo, Juma, Àngels, Toni