Pàgines
▼
dissabte, 22 de novembre del 2014
Una bonica amécdota
EN JORDI.
En Jordi és un nen que sembla ser que ahir feia onze anys i que va esta tota l'estona mirant, molt interessat, com en Bernardo anava perfilant el dibuix que l'acredita com a urbansketcher, ja que aquesta a estat la seva primera intervenció començada i acabada en directe. En Jordi no solament mirava, també comentava y fins y tot va arribar a preguntar per quin preu en Bernardo vendria el dibuix, i no va parar de xerrar en tota l'estona. El cas és que el dibuixant és va sentir tan ben acompanyat que en finalitzar l'esquetx, el va signar i l'hi va regalar (dedicat com es pot veure a dalt), a qui el va fer sentir tan agradablement acompanyat. Moltes felicitats Bernardo per aquest primer dibuix i per haver tingut la sort de viure una esperiéncia tant bonica, .........tant com el teu gest. Benvingut a Urbansketchers Girona.
dijous, 13 de novembre del 2014
L'ALTRA
El temps dels hospitals té pesos
a les ales i no vola : s’arrossega lentament. Mentre a fora tot és pressa,
soroll i moviment, l’habitació
és un reducte de tan pocs estímuls que, del llit estant, un espera amb
candeletes alguna cosa que trenqui les hores i l’avorriment, que distregui i
que enganyi el dolor i el temps. Com tarda, el doctor, a passar! I aquell
familiar que ha dit que tornava de seguida, on ha anat, tanta estona? La tele
cansa. El llibre pesa. En aquest context, els àpats es converteixen en un pur
delit mes enllà de la gana, i un petit retard a l’hora de dinar es viu amb
inquietud. Fins que sents el dring de les safates i l’olor de la verdura. Per
fi! Però una mica abans de la teva porta el carro s’atura, i tens por que es
descuidin de tu. No, mira, ara entren!
Però no tothom viu a l’hospital
uns dies tan buits. A la planta baixa del Trueta hi ha una exposició que es
titula 11 dies i 10 nits al Trueta, dedicada a tres doctores i a tot el
personal de la quarta i la vuitena plantes, on en Joan Escribà Serra, l’autor,
va estar el gener passat. Són vint dibuixos fets a tinta, de traços
despentinats i nerviosos, amb què l’artista ha volgut deixar el testimoni de la
quotidianitat del seu ingrés. Tant de bo tots ho poguéssim fe. Dibuixar-o
escriure- el món de l’hospital, un món en què entrem sempre per força, on ens
sentim vulnerables i despullats, i d’on volem sortir com més aviat millor, és
una bona manera de posar-hi distància i de vèncer la por que ens fa. Els dibuixos
en qüestió tnen títol; el mallat encarant-se al mirall, demacrat, segurament
desconegut per ell mateix. També hi ha la Reunió de sanitàries, Cercant l’agulla,
Cap a l’última prova, Pacients passejant...Fins a l’últim quadre, exuberant,
emocionant, que porta l’esperançador títol de L’alliberament: els papers de l’alta!
Aneu a veure aquesta perita
exposició que us agradarà. És una bona manera d’entrar al Trueta voluntàriament
i d’adonar-se de la sort que tenim de poder-ne marxar quan vulguem, sense
esperar que ens donin els papers de l’alta.